Partit Socialrevolucionari: diferència entre les revisions

La seva base militant podria considerar-se com de ''extrema esquerra'' per les seves propostes radicals, encara que més moderada que la bolxevic en relació a l'aspecte del control polític. La formació política va ser allunyant-se gradualment de la seva original tendència [[populisme|populista]]. En produir-se el desenvolupament econòmic rus en els [[1890|anys 90]] del [[segle XIX]], van intentar generalitzar les seves reivindicacions socials des dels seus orígens rurals per a atreure a una incipient classe obrera urbana en ràpid creixement. La intenció era d'ampliar el concepte de ''poble'' per a abastar d'aquesta manera a tots els elements de la societat que tenien raons per a desitjar la destrucció del [[tzar|sistema zaristatzarista]]. La [[Revolució de Febrer|Revolució Russa de Febrer]], en [[1917]], va elevar als SRs a un paper polític rellevant, amb un dels seus membres, [[Aleksandr Kerensky|Aleksandr Fiodórovitx Kérensky]], formant part del govern [[liberal]], arribant amb el temps a ser el seu president.

El SR continuaria ocupant un paper central en política boicotejant eleccions, infiltrant-se en la policia secreta i perpetrant atemptats amb el seu braç armat. En 1917, els SRs es van dividir entre aquells que donaven suport al [[Govern Provisional Rus|govern provisional]], establert després de la [[Revolució de Febrer]], i aquells que donaven suport als [[bolxevic]]s, partidaris ded'una revolució [[comunista]]. Aquests últims eren denominats [[Social-Revolucionaris d'esquerra]] (SRs d'esquerra) i constituïen una escisióescissió ''de facto'' de l'ala principal del partit, coneguda des de llavors com «SRs de dreta».

Els eseristes van decaure després que la [[Revolució d'Octubre]] dugués als bolxevics al poder encara que en les [[Eleccions a l'Assemblea Constituent Russa de 1917|eleccions]] a l'[[Assemblea Constituent Russa|Assemblea Constituent]] resultessin ser el partit més votat arreu del país (un 40% del vot) enfront del 25% dels bolxevics. No obstant això, aquests van dissoldre la càmera i a partir de llavors els social-revolucionaris van perdre significanciasignificància política. El partit SR d'esquerra va formar una coalició amb els bolxevics en el govern soviètic, encara que abandonaren aquesta posició després de la signatura del [[Tractat de Brest Litovsk]]. Amb tot, uns pocs SRs d'esquerra com [[Mikhail Kalinin]] van acabar unint-se al [[Partit Comunista de la UniónUnió Soviètica|Partit Comunista]]. El SR i altres grups antibolxevics van ser prohibits el [[1918]] i la majoria de membres del partit van derivar al terrorisme. Una antiga SR, [[Fanny Kaplan]], va tractar d'assassinar [[Lenin]] com a represàlia per la il·legalització el [[30 d'agost]] de 1918. Molts SRs van combatre als comunistes unint-se a l' [[Exèrcit Blanc]] i a l'[[Exèrcit Verd]] durant la [[Guerra Civil Russa]] al costat dels [[menxevic]]s i altres formacions socialistes moderades. La major revolta contra els bolxevics, la [[Rebel·lió de Tambov]], va ser dirigida per un SR, [[Alexander Stepanovitx Antonov|Alexander Antonov]].