Musafírides: diferència entre les revisions

Els '''musafírides''' (també '''kangàrides''' o '''sallàrides''' foren una dinastia (dinastia '''musafírida''') d'[[Azerbaidjan]]. Té el seu origen a la família Kangari, que es va apoderar del castell de [[Shamiran]] al [[Tarum]], districte de [[Kazwin]]. El fundador fou Musafir (en realitat Aswar) el fill del qual, Muhammad ben Musafir es va casar amb Kharatsuya, filla del príncep [[Djustànida]] de [[Rubhar]] (al [[Daylam]], on la dinastia va existir del segle VII al [[928]] sobiranament i com a poder local fins al [[1042]]) Djustam III (que governava vers el [[900]]). El [[919]] Muhammad va matar el oncle de la seva dona Ali ben Wahsudan per venjar la mort del seu sogre Djustan ben Wahsudan, i des llavors ambdós famílies van estar enfrontades.

 

 

Marzuban va passar a l'Azerbaidjan on des el [[926]] els sadjides havien començat la descomposició del seu poder enfrontats amb el cap [[kharigita]] kurd Daysam ben Ibrahim, i el [[Gilànida]] Lashkari ben Mardi, suportats alternativament pel Ziyàrida Wushmgir. Lashkari va morir en lluita a Armènia i Daysam fou traït pel seu ministre Abul Kasim Ali ben Djafar, que es va aliar amb Marzuban (que com ell era [[batinita]], una branca [[ismaïlita]]). Marzuban es va apoderar de [[Tauris]] (Tabriz) i [[Ardabil]] i finalment va obligar a Daysam a rendir-se (va rebre un petit feu al Tarum). Marzuban va estendre el seu domini cap al nord, fins a [[Derbent]] incloent l'[[Arran]]. El [[943]] els russos van arribar a la regió del Arran i es van apoderar de [[Bardaa]] on van romandre quasi un any. Després va haver de lluitar contra l'[[hamdànida]] de [[Mosul]], Abu Abd Allah Husayn ben Said ben Hamdan, i el seu aliat, l'emir kurd [[hadbhànida]] Djafar ben Shakuya, que havia arribat fins a [[Salmas]], que finalment fou cridat a Mosul pel nou emir Nasir al-Dawla. El [[946]] el [[Buwàyhida]] Rukn al-Dawla va ocupar [[Rayy]] (que es disputaven els Ziyàrides i els [[Samànides]]). El [[947]] Marzuban va iniciar la guerra contra els buwàyhides però Rukn al-Dawla va rebre reforços d'altres prínceps de la nissaga i el [[949]] el va derrotar prop de Kazwin, i va quedar presoner essent tancat a la fortalesa de Summirim (al [[Fars]]). Els seus caps militars van alliberar al seu pare Muhammad i van ocupar Ardabil mentre Wahsudan continuava retenint Shamiran. Muhammed, que tenia un caràcter difícil, aviat es va barallar amb família i caps militars i fou enderrocat per Wahsudan i tancat altra vegada a una fortalesa esmentada com Shisagan. El Buwàyhida Rukn al-Dawla va enviar contra els musafírides a l'Azerbaidjan a Muhammad ben Abd al-Razzak, ex governador samànida de [[Tus]], ara al seu servei. Daysam va ocupar Ardabil i Wahsudan li va reconèixer i va buscar la seva aliança, però Daysam fou derrotat per Abd al-Razzak, que, disgustat per les intrigues contínues, es va retirar a Rayy, amb lo que Daysam va poder recuperar Ardabil però llavors fou atacat pel seu aliat Wahsudan, que va enviar contra ell a Ali ben Mishki, i va haver de fugir a territori dels [[Ardzruni]] del [[Vaspurakan]]. El [[953]] Marzuban es va escapar de la presó i va recuperar tot els seus dominis gràcies al suport dels caps militars. El [[955]] Daysam, després de peregrinar a [[Mosul]], [[Bagdad]] i [[Alep]], va tornar amb un exèrcit i va ocupar Salmas on va fer la ''[[khutba]]'' (oració) en nom de Sayf al-Dawla d'Alep. Marzuban va sufocar una revolta a Derbent i va marxar contra ell, que va fugir altre cop al Vaspurakan, però fou entregat a Marzuban per orde del rei d'aquest país. En aquest moment eren tributaris de Marzuban els prínceps de [[Xirvan]], d'Abkhaz (territori al nord de Shirwan i no pas Abkhàzia), [[Shaki (Azerbaidjan)|Shakki]], Gurziwan-Saghiyan (a l'oest de Shirwan), [[Siunia]] Oriental, Ahar, Wazarkan (ambdós al nord-est de Tabriz), Khizan (al nord de Baku), Vaspurakan, els [[bagràtides]] d'Armènia i els prínceps (probablement armenis) de [[Khashen]] a l'oest de [[Bardaa]]. Va morir el desembre del [[957]].