Sulàyhides: diferència entre les revisions

Probablement poc després de morir Asma, la reina mare dels sulàyhides, el sobirà nominal al-Mukarram, es va instal·lar tanmateix a Dhu Djibla. Sayyida Arwa i al-Mukarran van tenir almenys quatre fills: Muhammad, Ali (ambdós van morir joves), Umm Hamdan i Fàtima. Els sulàyhides sota Sayyida Arwa cobrava el tribut d'[[Aden]] que pagaven els Banu Man que hi governaven (Aden, Abyan i Hadramaut) però des de la mort d'Ali, els Banu Man havien començar a fer el ronsa amb el tribut i vers el 1083 van refusar obertament el pagament i llavors els seus dominis foren ocupats per al-Mukarram que els va cedir a dos germans, Abbas i Masud, fills de un tal al-Karam (o al-Mukarram o al-Mukrin) ibn Yam al-Hamdani, un cap tribal que l'havia ajudat en la conquesta de Zabid. Abbas va rebre les terres interiors i la fortalesa d'al-Takar (també Takir o Taker, que controlava l'accés a l'istme) mentre Masud va rebre la zona costanera amb la fortalesa de Khadra (des de la que es podia supervisar el tràfic marítim), pagant conjuntament el tribut a Sayyida Arwa; mort Abbas el va succeir el seu fill Zuray (o Zurayh) ibn Abbas, i Masud va conservar el seu territori. Zuray va obtenir Dunluwa el 1087.

 

 

Només tres anys després (1091) va morir al-Mukarram i Sayyida Hurra o Arwa va quedar al front del govern, i de fet fou el final de la dinastia sulàyhida estricte. Sayyida va encarregar llavors la direcció dels afers a al-Mufaddal ibn Abi l-Barakat ibn al-Walid al-Hymiar, fill d'un comandant fidel d'al-Mukarram destacat a la batalla d'al-Takar, mentre un oncle, Abu l-Fatuh ibn Walid rebia el govern de [[Taizz]]. Mufaddal va governar amb capital a al-Takar (on ja havia fet portat el tresor per raons de seguretat), amb el seu germà com a lloctinent. Un altre alt càrrec nomenat fou Saba ibn Ahmad, enemic jurat dels nadjàhides; Saba es va casar amb la reina però segons la tradició aquesta mai va acceptar consumar el matrimoni. El germà d'al-Mufaddal va morir a mans d'un sicari [[fatimita]] i el governador d'al-Takar llavors va iniciar una persecució dels fatimites. Mufaddal destaca per la construcció d'un canal de Hanwa a Djened, i per la reparació de la mesquita de Djened. També va obligar als senyors d'Aden a pagar tribut a Sayyida Hurra (Arwa), però no va poder evitar que els imams tornessin a Zabid. En aquest temps Takar fou de fet la capital "sulàyhida" i Sayyida vivia al hivern a Djubla i a l'estiu a al-Takar.