Christopher A. Pissarides: diferència entre les revisions

La principal contribució de Pissarides a la recerca econòmica és en el camp del mercat de treball amb friccions de cerca. La idea en que es basa aquest tipus d'anàlisi és que l'atur no només existeix quan la demanda de treball és insuficient. El fet que simultàniament s'estiguin creant i destruint llocs de treball fa que els treballadors hagin d'estar un cert període a l'atur quan perden el seu lloc de treball. A més, cada treballador té característiques diferents, així com cada feina té requisits diferents. Per tant, els treballadors necessiten un cert temps fins a trobar la feina adequada, encara que hi hagi llocs de treball disponibles en el moment de perdre la feina. Aquests impediments a que el treballador pugui trobar feina inmediatament són les friccions de cerca. Als anys 80, Pissarides modelitzà la creació llocs de treball en un context de friccions de cerca. Les seves aportacions, així com les de Mortensen i Diamond, contribuïren al desenvolupament de la teoria de la cerca, i a l’establiment d’un model, conegut com a “model DMP”, que s’utilitza actualment per a l’anàlisi del mercat de treball.{{sfn|Nobelprize.org|2010|p=11}} En seu article més conegut<ref >{{ref-web|url=http://www.economist.com/node/17249486 |títol=Searh and employ|consulta= 8 de març de 2014 |editor=The Economist, 14 d'octubre de 2010 |llengua=anglès}}</ref>, ''Job creation and job destruction in the theory of unemployment'', realitzat conjuntament amb Mortensen, utilitza aquest model per analitzar l'evolució dels fluxos d'entrada i sortida de l'atur durant el cicle econòmic.