Mashad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com [[Husayn > com a [[Husayn
m Corregit: el països > els països
Línia 125:
A partir de [[1825]] el Khurasan va ser objecte de ràtzies dels [[turcmens]]. Per restablir l'orde el príncep hereu [[Abbas Mirza]] hi va anar amb un exèrcit i va establir a Mashhad el seu quarter general. Va morir allí el [[1833]]. Poc després al costum de designar un príncep reial com a governador del Khurasan resident a la ciutat que estava en vigor els darrers 80 anys es va ajuntar a l'acumulació del càrrec amb el de ''mutawalli-bashi'' (president-tresorer del santuari de l'imam). El [[1847]] es va revoltar Hasan Khan Salar, príncep [[qadjar]] (cosí del xa [[Muhammad Shah Qadjar]], 1834-1848) i governador del Khurasan; la rebel·lió va durar uns dos anys en els quals va resistir a les forces enviades contra ell de manera que al pujar al tron [[Nasir al-Din Shah]] (1848-1896) el Khurasan era pràcticament independent; però el [[1849]] els habitants de la ciutat, forçats per la fam, es van revoltar contra Salar i l'exèrcit reial d'Husam al-saltana va ocupar la ciutat.
 
El [[1911]] Yusuf Khan d'herat es va declarar independent a Mashhad com a Muhammad Ali Shah, i va reunir un important grup de reaccionaris oposats a la revolució, i va mantenir l'agitació un cert temps. Això va donar excusa al russos per intervenir i el [[29 de març]] de [[1912]] van bombardejar la ciutat; en aquest bombardeig van morir uns quants habitants i pelegrins; l'acció contra un santuari musulmà va provocar un gran xoc a tots elels països islàmics. Yusuf Khan va acabar capturat pels perses i executat.
 
El 1935 va esclatar una revolta religiosa contra les modernitzacions de Reza Sha, iniciada per un ulema xiïta de Mashhad que va denunciar aquests fets, junt amb la corrupció i les altes taxes al products de consum; molts bazaris i gent de poble es va tancar al santuari cantant "El xa és un nou Yezid". Durant quatre dies la policia local va refusar violar el santuari i es van haver de portar tropes de l'Azerbaidjan que van entrar al santuari i van posar fi al moviment; dotzenes van morir i centenars van quedar ferits; això fou l'inici del trencament entre la dinastia i el clergat xiïta.