Diferència entre revisions de la pàgina «Ressonància magnètica nuclear»

m
Corregit: O es un > O és un
m (Corregit: casos es que > casos és que)
m (Corregit: O es un > O és un)
A diferència dels electrons, l'energia d'un protó i un neutró és menor quan els seus espins són paral·lels, '''no anti-paral·lels''', ja que aquesta configuració paral·lela no infringeix el [[principi d'exclusió de Pauli]] perquè aquests dos nucleons tenen una subestructura, els [[quark|quarks]]. Per tant, l'estat fonamental d'espín pel deuteró (el nucli de [[deuteri]], l'isòtop <sup>2</sup>H de l'hidrògen)—que només té un protó i un neutró—té un espín total de '''1''', ''no de zero''. Això implica que un deuteró aïllat exhibeix un espectre de RMN d'absorció característic d'un nucli quadrupolar d'espín '''1''', que en l'estat "rígid" a temperatures molt baixes és el típic ''doblet'' (no un singlet com <sup>1</sup>H aïllat o qualsevol altre fermió aïllat o nucli dipolar d'espín {{frac|1|2}}). Per altra banda, degut al principi d'exclusió de Pauli, l'isòtop [[triti]] de l'hidrògen ha de tenir un parell d'espins antiparal·lels de neutrons (d'espín total zero), a més d'un protó d'espín 1/2. Per tant, el caràcter del nucli de triti és magnètic dipolar, ''no quadrupolar''—com el del deuteró—i l'espin total del nucli de triti és 1/2, com el de l'isòtop més abundant de l'hidrògen, el nucli <sup>1</sup>H (el [[protó]]). L'absorció RMN de radio freqüència del triti is una mica més gran que la del <sup>1</sup>H perquè el nucli de triti té una [[fracció giromagnètica]] una mica més gran que <sup>1</sup>H. En molts altres casos de nuclis ''no radiactius'', l'espin total tampoc és zero. Per exemple, el nucli <sup>27</sup>Al te un espín total de {{nowrap|''S'' {{=}} {{frac|5|2}}}}.
 
Un espín no zero sempre s'associa amb un [[moment magnètic]] (''μ'') no zero mitjançant la relació {{nowrap|''μ'' {{=}} ''γS''}}, on ''γ'' és la [[fracció giromagnètica]]. És aquest moment magnètic que permet l'observació de l'espectre RMN d'absorció causat per la transició entre nivells d'espín nuclear. La majoria de nucleids (amb algunes poques excepcions) que tenen un nombre parell de protons i un nombre parell de neutrons tenen un moment magnètic nuclear zero, i també tenen moments magnètics dipolars i quadrupolars zero. Per tant, aquests nucleids no exhibeixen un espectre RMN d'absorció. <sup>18</sup>O esés un exemple d'un nucleid que no presenta absorció RNM, mentres que <sup>13</sup>C, <sup>31</sup>P, <sup>35</sup>Cl i <sup>37</sup>Cl són nucleids que exhibeixen un espectre RMN d'absorció. Els dos últims nuclis són quadrupolars mentres que els dos anteriors <sup>13</sup>C i <sup>31</sup>P són dipolars.
 
La [[ressonància paramagnètica electrònica|ressonància d'espín d'electró]] és una tècnica relacionada en la qual es detecten les transicions entre els nivells d'espín dels electrons (enlloc dels nuclis). Els principis bàsics són semblants però la instrumentació, anàlisis, i els detalls de la teoria són diferents. A més, hi ha un nombre menor de molècules i materials amb espins d'electrons no aparellats que exhibeixin ressonància d'espín d'electró comparat amb els que exhibeixen espectra RMN d'absorció. En canvi, la ressonància d'espín d'electró té molta més sensitivitat que la RMN.
1.134.583

modificacions