Obre el menú principal

Canvis

1 octet eliminats ,  fa 5 anys
m
Corregit: i rodalies > i rodalia
[[Fitxer:Herat_street_2004.jpg|thumb|200px|Carrer]]
[[Fitxer:NATO and Afghan officials at Herat International Airport in 2012.jpg|thumb|200px|Aeroport de Herat]]
El [[1855]] Pèrsia i Gran Bretanya van trencar relacions diplomàtiques després d'una sèrie d'incidents. El [[15 de setembre]] de [[1855]] el príncep d'Herat, Sayid Muhammad Khan, fou deposat i mort i Muhammad Yusuf Khan Sadozay (o Muhammadzay), considerat proper a Pèrsia, va prendre el poder. Immediatament el exèrcit persa va entrar a Herat. Yusuf amenaçat per [[Dost Muhammat]] que l'agost havia entrat a [[Kandahar]], va tractar de temporitzar i procurar la retirada persa però aquestos van continuar a la ciutat i llavors Yusuf va hissar la bandera britànica a Herat. Fou empresonat i enviat al campament persa per Isa Khan Bardorani, que li feia de visir i que va agafar el poder (juny del 1856); els perses van agafar posicions a les fortaleses a Herat i rodaliesrodalia. Però va esclatar una revolta xiïta que va expulsar als perses de la ciutat i Isa Khan, va hissar altre cop bandera britànica i va oferir el khanat als britànics a canvi d'ajut. Finalment les tropes perses van conquerir la ciutat l'octubre de [[1856]].
 
Els britànics van preparar una expedició militar i van llençar un ultimàtum; el [[1 de novembre]] de [[1856]] els britànics van declarar la guerra i van decidir que es lliuraria de manera naval al [[Golf Pèrsic]]. Després de diverses victòries britàniques, el [[4 de març]] de [[1857]] Pèrsia va signar la pau a París ([[Tractat de París (1857)]]) ratificat a [[Bagdad]] el [[2 de maig]] de [[1857]]. Pèrsia renunciava a reclamar Herat i Afganistan i Gran Bretanya arbitraria qualsevol disputa entre ambdós estats. Herat fou evacuada el [[27 de juliol]] de [[1857]].
1.120.671

modificacions