Lluís el Pietós: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: convocar un altra > convocar una altra
m Corregit: Narbona]] per a que els > Narbona]] perquè els
Línia 123:
Mentre Lluís assabentat dels acords d'aquesta assemblea es va revoltar obertament i va enviar tropes a les províncies que el seu pare li havia arrabassat en favor de Carles. Va arribar a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] el [[27 de novembre]] del [[838]]. L'emperador es va posar en marxa per combatre al fill rebel i es va dirigir a [[Magúncia]]. Coneguda la mort de Pipí, lluís el Pietós es va abstenir de reconèixer el dret de successió dels fills del difunt. Es va limitar a cridar a Pipí II per criar-lo sota la seva vigilància i va establir que la seva decisió seria coneguda en una propera dieta a celebrar després de controlar la revolta del fill Lluís de Baviera. Va passar el Rin i es va dirigir cap a Frankfurt.
 
Lluís de Baviera no va escoltar les propostes de pau del seu pare. Quan els dos exèrcits es van trobar front a front, els soldats del bavarès van desertar i van passar al camp enemic i el rei va haver de fugir; l'emperador es va aturar a Frankfurt i no el va empaitar. Era encara al palau de la ciutat el [[22 de febrer]], quan l'abat Hug, el seu germà natural i canceller li va demanar protecció pels jueus de Septimània als que es destorbava en la possessió dels seus béns que podien tenir de forma hereditària per privilegi reial;<ref group="nota">Probablement de Pipí el Breu</ref> l'emperador va confirmar el privilegi<ref group="nota">possessió de béns rurals; l'arquebisbe Aribert de Narbona va escriure al [[papa Esteve III]] sobre aquest tema per queixar-se dels privilegis concedits pels reis de França als jueus de la província que els permetia tenir [[Alou|bens alodials]] de manera hereditària a les poblacions i els ravals, fet que donava ocasió als cristians de comerciar amb ells, de servir-los i de cultivar els seus camps i les vinyes, per escàndol de la religió; aquestes circumstàncies se saben ja que se'n coneix part de la resposta del Papa probablement a finals del 768 o principis del 769 doncs el 769 ja apareix com arquebisbe Daniel i abans de l'agost del 768 Esteve no era Papa; el papa exhortava a l'arquebisbe a reclamar la supressió d'aquests privilegis</ref> i els va permetre disposar a la seva elecció dels immobles.<ref group="nota">vers [[820]] [[Agobard de Lió]] escrivia a [[Nebridi de Narbona]] per a queperquè els seus diocesans no tinguessin comerç amb els jueus, però tot i les queixes d'aquests bisbes els jueus van conservar els privilegis fins al temps de [[Carles el Calb]] quan els bens els foren confiscats.</ref>
 
[[Judit de Baviera]], en fracassar el seu projecte de protecció de Carles per la mort de Pipí, i temerosa que mort l'emperador els fills li arrabassarien a Carles la seva part, va decidir acostar-se a Itàlia amb el seu marit per negociar directament amb Lotari. Lluís el Pietós va sortir de Frankfurt a la quaresma i es va aturar pel camí a Bregenz o Bregentz on va celebrar la Pasqua. Judit el va fer comprometre a prometre a Lotari, si s'erigia en protector de Carles, que l'imperi seria repartit entre els dos, excepte Baviera que seria per Lluís. Lotari volia recuperar l'herència perduda i va escoltar aquestes promeses fetes per un enviat del Pietós, amb gran satisfacció i va donar el seu acord. L'emperador doncs va decidir fer una nova partició i va convocar una dieta a [[Worms]] on va anar el [[30 de maig]]; Lotari també hi va assistir per orde del pare i quan va arribar es va tirar als peus de l'emperador , li va demanar perdó per les seves faltes passades i l'emperador li va concedir a canvi de no intentar res en el futur sense el seu consentiment, i no intentar res en perjudici de Carles (el Calb), cosa que Lotari va prometre. L'emperador va fer dues parts quasi iguals dels seus estats i va deixar escollir a Lotari que va agafar França Oriental, [[Itàlia]], [[Borgonya]], [[Austràsia]] i Germània excepte Baviera que restava per Lluís (conegut com a Lluís el Germànic). Carles rebia la França Occidental, [[Nèustria]], [[Aquitània]], [[Septimània]] i [[Gòtia]], [[Provença]] i set comtats a [[Borgonya]] al llarg del Roine i el Saône. Pipí II i Carles, els prínceps d'Aquitània, van quedar exclosos. Acabada la dieta a començaments de juliol Lotari va tornar a Itàlia amb permís patern, després d'un nou jurament de fidelitat inviolable. Lluís el Pietós, segur que Lluís de Baviera estaria descontent, li va prohibir sortir dels seus dominis sota amenaça d'utilitzar contra ell totes les seves forces i va planejar anar a Augsburg el setembre per imposar la seva autoritat al príncep, però a causa del conflicte d'Aquitània l'emperador va renunciar a aquesta expedició.