Mahmud Ghazan: diferència entre les revisions

Nawruz va emetre un decret que prohibia el culte cristià i ordenava la mort dels caps religiosos cristians i jueus, segons la història del patriarca [[Mar Yaballaha]].<ref>citada a Foltz, p.129</ref> Segons aquesta història del patriarca de l'església oriental. Els lleials a Nawruz van destruir els temples budistes de Tabriz i [[Sultaniyye]] i els monjos van emigrar a [[Xingiang]], [[Tibet]] o [[Xina]]; els budistes foren expulsats de [[Pèrsia]] o es van convertir a l'islam;<ref>Roux, p.430</ref> els cristians també van ser afectats i la catedral de Maragha, l'anterior capital mongola, fou destruïda, així com esglésies a Tabriz i [[Hamadan]]. Però Ghazan no va donar suport al seu ministre i va emetre un decret que eximia als cristians de la jizya i va garantir que no haurien d'abandonar la seva fe; el Patriarca podria viure lliurement a l'estat.<ref>Foltz, p.129</ref> Mar Yaballaha fou restablert en les seves funcions el [[1296]], quan es va tornar a la política anterior al decret de Nawruz.<ref>Roux, p.431</ref> Ghazan també va voler respectar la religió dels reis vassalls de la [[Petita Armènia]] i de [[Geòrgia]]. Amir Nawruz i els seus partidaris foren acusats de traïció el maig del [[1297]]; Ghazan va marxar en persona contra Nawruz, aleshores governador de Khurasan i el va derrotar a [[Nishapur]]; Nawruz es va refugiar a la cort del malik (rei) d'Herat (els [[Kart]]) però aquest el va entregar al khan que el va executar el [[13 d'agost]] de [[1397]].<ref>Roux, p.432</ref> A l'any següent va nomenar al jueu convers a l'islam [[Rashid al-Din]], com a primer ministre càrrec que va exercir fins al [[1318]].<ref>Roux, p.432"</ref> També va ser tolerant amb els xiïtes.

 

 

Durant l'expedició el grup mongol semiindependent dels [[Qaraunas]] or Neguderis que vivien a la frontera de [[Khurasan]] i al khanat de [[Khanat de Txagatai|Txagatai]], van atacar els seus dominis i li van causar alguns problemes. Quan va retornar a Pèrsia el febrer del [[1300]], segurament per buscar farratge pels seus animals, va prometre retornar a Síria al hivern del 1300-1301, i atacar [[Egipte]]; llavors a Síria van restar deu mil homes sota el general Mulay que va governar breument fent atacs al sud fins a [[Jerusalem]] i [[Gaza]].<ref>Schein, 1979, p. 810</ref><ref>Demurger (p.146, edició francès): "Després de la retirada mameluca cap al sud, les forces principals mongoles es van retirar del nord al febrer, i Ghazan va deixar al general Mulay per governar Síria".</ref> El juliol del [[1300]], els croats van formar una petita flota de 16 galeres i alguns vaixells petits per atacar la costa i l'ambaixador de Ghazan els acompanyava.<ref>Demurger, p. 147</ref><ref>Schein, 1979, p. 811</ref> Síria però fou recuperada ben aviat pels mamelucs.<ref>Demurger, p.146</ref></ref> Els caps religiosos locals, dirigits pel shaykh al-Islam Ibn Taymiyyah li van tirar en cara a Ghazan aquest atac contra musulmans.<ref>[http://www.fatwa-online.com/scholarsbiographies/8thcentury/ibntaymiyyah.htm Erudits musulmans]</ref>