Vescomtat de Castellbò: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en que va tornat a > en què va tornar a
m Corregit: participar a la > participar en la
Línia 2:
El '''vescomtat de Castellbò''' fou una jurisdicció feudal del [[comtat d'Urgell]], originada en el [[vescomtat d'Urgell]]. Els vescomtes d'Urgell van incorporar el [[vescomtat de Cerdanya]] i la jurisdicció resultant va prendre el nom de Castellbò, de la Vall que el [[989]] els havia donat el comte [[Borrell II]] de Barcelona (Castell-lleó transformat després en Castellbò<ref>Podria tractar-se d'un error dels historiadors, atès que el Castell Lleó, o Castell de Castell-lleó, era en el poble [[Vall d'Aran|aranès]] d[[es Bòrdes]]; se n'han trobat les restes a l'entorn de l'actual església parroquial, i la seva existència a l'Aran està prou documentada</ref>).
 
Pere I vescomte d'Urgell fou el primer a titular-se vescomte de Castellbò el [[1126]] després de l'enllaç amb Sibil·la, hereva del vescomtat de Cerdanya. Va pledejar amb el [[Bisbe d'Urgell]] i l'arbitri del [[Bisbe d'Elna]] li fou desfavorable. ([[1171]]). Es va casar amb Arnaua, vídua de Bertran de [[Tarascó]], filla d'Arnau de Caboet, i hereva del senyoriu dels [[Caboet]], les [[vall de Cabó]], [[vall de Sant Joan]] i valls d'[[Andorra]] (per els que eren feudataris del Bisbe d'Urgell), a pesar de l'oposició del bisbe d'Urgell i amb el vist i plau del comte [[Ermengol VII d'Urgell|Ermengol VII]] que va donar el feus del Caboet al fill de Pere I i Arnaua, Arnau, negant-se a reconèixer el millor dret de Bertran (fill del primer matrimoni d'Arnaua, que per sort pels Castellbò va morir solter el [[1199]]). Arnau, fill i successor de Pere I i d'Arnaua que va fer bastir castells i va despertar les suspicàcies del comte i del Bisbe d'Urgell. Arnau va intentar oposar-se a ambdós però el rei Alfons el va obligar a sotmetre's i a reconèixer al comte Ermengol la sobirania feudal per [[Castellbò]], [[La Roca d'Aguilar]] i altres castells. Arnau va simpatitzar amb els [[albigesos]] o [[càtars]]. Per congraciar-se amb el bisbe d'Urgell, que li tirava en cara les seves simpaties, li va cedir el [[castell de Masferrer]] i el va reconèixer com a successor per les terres del Caboet i per Andorra si moria sense fills. Però efectivament no tenia fills i la seva filla Ermessenda era pretesa per Roger Bernat, fill del comte Ramon Roger de Foix. Per això va trencar altre cop amb el bisbe que es va negar a acceptar el matrimoni i va obtenir el suport del comte Ermengol. Arnau, amb suport del comte de Foix, es va revoltar, però fou fet presoner amb el seu futur consogre el [[1203]]. Arnau va haver de comprometre's a casar-se amb Elisenda, filla del vescomte Guillem de [[Vescomtat de Cardona|Cardona]] i neboda del comte Ermengol, a deixar Castellbò i [[La Roca d'Aguilar]] als [[Vescomtat de Cardona|Cardona]] per cinc anys, a casar el primer fill que tingues amb Miracle, germana d'Ermengol i prometre que no casaria la seva filla amb algú de la família del comte de [[comtat de Foix|Foix]]. Els disturbis que es van produir al comtat amb motiu de la propera mort del comte [[Ermengol VIII d'Urgell|Ermengol VIII]] van permetre a Arnau celebrar l'enllaç d'Ermessenda amb Roger Bernat de Foix el [[1208]]. Després del [[1209]] va participar aen la guerra contra [[Simó de Montfort]] i en el temps que va seguir a la [[Batalla de Muret]] el [[1213]] el vescomtat va rebre molts refugiats. El [[1217]] es va sotmetre a l'església i va viure en pau fins a la seva mort el [[1226]]. El vescomtat va passar a la seva filla Ermessenda que només el va sobreviure quatre anys i el [[1230]] el seu marit [[Roger Bernat II de Foix]] va assumir el govern del vescomtat (Bernat Roger I) en nom del seu fill menor Roger I de Castellbò ([[Roger IV de Foix]]) fins a la seva mort el [[1240]].
 
El vescomtat des llavors va ser una dependència del Comtat de Foix i la seva història es confon.