Història d'Oman: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'altra costat > l'altre costat
m Corregit: un altra elegit > un altre elegit
Línia 52:
A partir del [[844]] van esclatar noves lluites civils entre els al-Djulanda i els ibadites a les que es van afegir les rivalitats tribals entre els [[Azd]] Uman i els Nizar (entre les tribus ibadites nizarites del nord i les iemenites del sud); els imams eren generalment dèbils degut a la seva avançada edat; hi va haver moments que hi havia dos imams diferents, un del nord i un del sud; les lluites van afectar a l'economia del país. El [[892]] la tribu dels Banu Sama b. Luayy va cridar en ajut contra els ibadites al califa abbàssida [[Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid]] (892-902); un general i governador hi fou enviat (Muhàmmad ibn Nur, governador de la província de [[Bahrayn]] o Aràbia Oriental) i el darrer imam Azzan ibn Tamim fou derrotat per les forces abbàssides el [[893]] i Nazwa ocupada. El [[895]] els ibadites van nomenar un nou imam a Nazwa, però el seu poder es limitava de vegades només a l'interior.
 
Durant quatre segles l'imamat va lluitar per subsistir mentre el país seguia sota domini abbàssida; els buwàyhides i després el seljúcides en van exercir el control. Al segle XV hi havia un imam de la dinastia nabahnita al nord i un altraaltre elegit a Nazwa, mentre el litoral depenia d'Ormuz.
 
===Llista d'imams===