Operació Crusader: diferència entre les revisions

El XIII Cos hauria de fixar les forces italoalemanyes a la frontera entre Sidi Omar i la costa, envoltant-les pel sud i avançant després en direcció a Trobruk. La guarnició de Tobruk, després de l'esperada destrucció de les divisions Panzer, prendria el control sobre les muntanyes d'El-Duda i Sidi Rezegh per a tallar les línies d'abastiment i replegament alemanyes.

 

[[Fitxer:WesternDesertBattle Area1941 en.svg|center|800px|thumb|Mapa del desenvolupament de l'Operació Crusader.]]

 

Efectivament, Rommel havia ordenat el dia 6 traslladar totes les Divisions Panzer i Ariet fins a l'oest, retirant-se en ordre fins a una línia defensiva que es traça [[El Agheila]]. Però Rommel es retirà sense deixar de combatre amb els anglesos, que l'assetjaven mentre eliminaven els últims focus de resistència, italians principalment. Tot i la retirada de Rommel, seguien combatint amb els anglesos, que l'assetjaven metre eliminaven els últims focus de resistència, italians principalment. Crüwell insitia amb Rommel que per frenar la pressió que els britànics estaven exercint, convençut que inclús es podia aconseguir que aquests retrocedissin fins a la frontera, si s'utilitzaven les divisions italianes que encara estaven plenament operatives, l'Ariet i la Trieste. Pero el seu comandament, el general [[Gastone Gambara]], assegurava que les seves tropes no tenien capacitat de combat. Amb una frase que es va fer famosa a la guerra del desert, especialment entre les tropes alemanyes, Crüwell deia per ràdio repetidament aquest missatge a Rommel: "Erwin, ''¿dónde está Gambara?''". Tanmateix, moltes unitats italianes acorralades pels britànics es defenien amb ferocitat fins al final. No és gaire coneguda, per exemple, la gesta del grup Carabiniera Reali sota el commandament del major Edoardo Alessi, llançats el 19 de desembre en paracaigudes sobre l'assentament d'[[Eluet El Asel]], al sud de [[Bardia]], per protegir la retirada de l'[[Afrika Korps]]: 400 homes lluitaren contra la superioritat de tropes i material britànic. Quan les forces italoalemanyes retrocediren fora de perill de la persecució anglesa, els supervivents es retiraren i deixaren tres escamots amb un total de quaranta homes sota el commandament del tinent Mollo, Solito i Grippo per a cobrir-los les esquenes. Aïllats i sense cap possibilitat de franquejar centenars de quilòmetres de territori que es trobaven sota el domini britànic, els vint-i-sis supervivents resistiren en un poble àrab proper fins al 6 de febrer, quan l'ofensiva de l'[[Afrika Korps]] tornà a aconseguir la Cirenaica, vencent els defensors britànics de la zona.

 

 

Encara que els combats en tota la frontera de la regió Cirenaica continuaren durant el mes de gener, la batalla per a l'alliberació de Tobruk es considera que va acabar el 30 de desembre, quan es van estabilitzar els fronts i no aconseguiren Auchinleck, el seu principal objectiu: destruir el gruix de l'[[Afrika Korps]], rodejant-lo al voltant a Tobruk. Els últims defensors alemany de Sollum i del Pas d'Halfaya, sense queviures i agotades totes les municions, cauen el 12 i el 19 de gener respectivament. Un mes més tard, Rommel retorna i envesteix el VIII Exèrcit britànic.