Història contemporània de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fill de [[Isabel > fill d'[[Isabel
m Corregit: el recolzament de > el suport de
Línia 20:
 
[[Fitxer: First French Empire 1812.svg|thumb|El [[Primer Imperi Francès]] en blau fosc, i els seus estats satèl·lit ([[1811]])]]
L'abril de [[1810]], s'inicia el setge de Lleida, defensada pel general Juan Garcia Conde i amb el recolzamentsuport de les divisions del general O'Donnell. Aquell any, l'activitat guerrillera comença a prendre força importància. El gener de [[1811]] es [[Setge de Tortosa (1810)|pren Tortosa]]. A finals de Juny de [[1811]], cau [[Tarragona]], després d'un [[Setge de Tarragona (1811)|setge terrible]] i que el marquès de Campoverde abandonés la ciutat amb l'excusa d'anar a cercar més tropes per defensar la ciutat, ordre que popularment es creu mai es va donar, pel que assumeix el comandament el general Juan Senén de Contreras, que esperava l'arribada per mar dels reforços del Coronel britànic John Skerret, però en arribar aquest, per covardia, es va negar a intervenir al veure la situació de la plaça, i els francesos reconquereixen el 19 d'agost (diada de Sant Magí a Tarragona) el [[Castell de Sant Ferran]], que el [[Terç de Miquelets de Girona|terç dels Miquelets]] havia pres l'11 d'abril.<ref name="ingenierosdelrey">CASTILLO DE SAN FERNANDO, FIGUERAS (1753 - 1939) - Historia militar de España. Fortificaciones españolas. http://www.ingenierosdelrey.com/fortificaciones/figueras/figueras.htm </ref> A finals de [[1811]] es pot considerar que Catalunya és totalment ocupada pels francesos. A inicis de [[1812]], es procedeix a l'annexió de [[Catalunya]] dins l'[[Primer Imperi Francès|imperi napoleònic]], dividida administrativament en els [[Departament (França)|departaments]] del [[Departament del Ter|Ter]], de [[Departament de Montserrat|Montserrat]], del [[Departament del Segre|Segre]] i de l'[[Departament de les Boques de l'Ebre|Ebre]].
 
A mitjans de [[1812]] el decurs dels esdeveniments militars són desfavorables als francesos. A escala europea, [[Napoleó]] pateix fortes derrotes a [[Rússia]], i [[Arthur Wellesley|Wellington]] al comandament de les tropes aliades (espanyoles, angleses i portugueses) comença a obtenir victòries a la península, concretament amb la victòria a la batalla dels Arapiles (Salamanca) que va marcar l'inici de la retirada francesa. Les [[Corts de Cadis]] van proclamar el [[19 de març]] de [[1812]] la [[Constitució Espanyola de 1812]], de caràcter liberal. El general [[Luis de Lacy]] és designat per la regència nou capità general de Catalunya, i les Corts reemplacen Lacy per Copons el febrer de [[1813]]. A Catalunya, les tropes de [[Louis-Gabriel Suchet]], vingudes des de [[València]], restarien fins al final del conflicte. Es mantindria a Barcelona i marxaria ordenadament cap a França instal·lant-se primer a Girona i després a la línia del riu [[Fluvià]]. El general Habert va mantenir el domini de Barcelona fins després de la caiguda de Napoleó. Finalment, el [[28 de maig]] de [[1814]], Barcelona és deslliurada dels francesos.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Angelón |nom=Manuel |títol=Cronica de la Provincia de Barcelona |url=http://books.google.cat/books?id=rfwT06_Yze4C&pg=PA127&dq=barcelona+maig+1814&hl=ca&ei=-PurTuiRK8nX8QOWgJ2dCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CE4Q6AEwBg#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Rubio, Grilo y Vitturi |data=1870 |pàgines=p.127 |isbn= }}</ref> Catalunya és la zona de la península ocupada més temps, però sense estar-ho mai del tot. Les tropes franceses dominaven viles i ciutats, però no les zones rurals, cosa que fou un constant desgast per les tropes napoleòniques. Al retorn de Ferran VII, un grup de [[diputat]]s absolutistes li van presentar el [[Manifest dels Perses]], en què li aconsellaven la restitució del [[absolutisme|sistema absolutista]] i la derogació de la Constitució elaborada a les [[Corts de Càdis]] el [[1812]].