Història contemporània de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fill de [[Isabel > fill d'[[Isabel |
m Corregit: el recolzament de > el suport de |
||
Línia 20:
[[Fitxer: First French Empire 1812.svg|thumb|El [[Primer Imperi Francès]] en blau fosc, i els seus estats satèl·lit ([[1811]])]]
L'abril de [[1810]], s'inicia el setge de Lleida, defensada pel general Juan Garcia Conde i amb el
A mitjans de [[1812]] el decurs dels esdeveniments militars són desfavorables als francesos. A escala europea, [[Napoleó]] pateix fortes derrotes a [[Rússia]], i [[Arthur Wellesley|Wellington]] al comandament de les tropes aliades (espanyoles, angleses i portugueses) comença a obtenir victòries a la península, concretament amb la victòria a la batalla dels Arapiles (Salamanca) que va marcar l'inici de la retirada francesa. Les [[Corts de Cadis]] van proclamar el [[19 de març]] de [[1812]] la [[Constitució Espanyola de 1812]], de caràcter liberal. El general [[Luis de Lacy]] és designat per la regència nou capità general de Catalunya, i les Corts reemplacen Lacy per Copons el febrer de [[1813]]. A Catalunya, les tropes de [[Louis-Gabriel Suchet]], vingudes des de [[València]], restarien fins al final del conflicte. Es mantindria a Barcelona i marxaria ordenadament cap a França instal·lant-se primer a Girona i després a la línia del riu [[Fluvià]]. El general Habert va mantenir el domini de Barcelona fins després de la caiguda de Napoleó. Finalment, el [[28 de maig]] de [[1814]], Barcelona és deslliurada dels francesos.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Angelón |nom=Manuel |títol=Cronica de la Provincia de Barcelona |url=http://books.google.cat/books?id=rfwT06_Yze4C&pg=PA127&dq=barcelona+maig+1814&hl=ca&ei=-PurTuiRK8nX8QOWgJ2dCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CE4Q6AEwBg#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Rubio, Grilo y Vitturi |data=1870 |pàgines=p.127 |isbn= }}</ref> Catalunya és la zona de la península ocupada més temps, però sense estar-ho mai del tot. Les tropes franceses dominaven viles i ciutats, però no les zones rurals, cosa que fou un constant desgast per les tropes napoleòniques. Al retorn de Ferran VII, un grup de [[diputat]]s absolutistes li van presentar el [[Manifest dels Perses]], en què li aconsellaven la restitució del [[absolutisme|sistema absolutista]] i la derogació de la Constitució elaborada a les [[Corts de Càdis]] el [[1812]].
|