Dinastia almohade: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: entre el seus > entre els seus |
m Corregit: tres ultimes arrabassades > tres últimes arrabassades |
||
Línia 94:
==Dinastia Mumínida==
Abd al-Mumin va mantenir en secret la seva mort durant dos anys, fins que va tenir prou influència. Entre el [[1130]] i la seva mort el [[1163]] va eliminar als almoràvits i va estendre el seu poder sobre tot el nord d'Àfrica fins a [[Egipte]], convertint-se en emir de [[Marràqueix]] el [[1149]]; el 1152 foren ocupades Alger, Bugia, la Kala dels Banu Hammad i Constantina; el 1159 Tunis, Mahdia, Sfax i Trípoli de Líbia (aquestes tres
Els prínceps almohades van tenir una més llarga i distingida carrera que els almoràvits. Els successors de Abd al-Mumín van ser homes capaços que inicialment van dur a molts jueus i cristians a refugiar-se en els creixents estats cristians del [[Regne de Portugal]], [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne d'Aragó|Aragó]], però al final es van convertir en menys fanàtics que els almoràvits. El títol d'al-Mansur, ''el victoriós'', va ser guanyat per la derrota que va infligir a [[Alfons VIII de Castella]] a la [[Batalla d'Alarcos]] el [[1195]]. Però ja a l'Àfrica del nord començava la lluita contra els prínceps almoràvits Banu Ghaniya de Mallorca, que, mercès a la marina, es van estendre cap aquesta zona. Muhàmmad an-Nàssir (1198-1211) va poder dominar als Banu Ghaniya (1205)
| |||