Revisió del 18:26, 29 maig 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: es va fer amb el control > prengué el control ← Edició anterior		Revisió del 11:50, 3 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: "el imperi" Edició següent →
Línia 13: Biton va morir el 1755 i fou el darrer sobirà la dinastia Koulibaly; un esclau de la dinastia, el ''ton jon'' Ngolo Diarra, amb el suport dels comandants militars esclaus, prengué el control del regne bambara i va fundar la nova dinastia Diarra (o Jarra) que es va basar en l'aliança entre els camperols bambares, els ''tonjon'' militars i els comerciants coneguts per "''marka''" (aquestos eren musulmans però la dinastia era animista i protegia els temples i sacerdots tradicionals), que va subsistir la resta del segle (encara es va expandir més) i fins la segona meitat del segle XIX. La capital va passar de Ségou-Koro a Ségou-Sikoro (gairebé a la moderna ciutat). Ngolo va morir el 1797. [[Mungo Park]] fou el primer europeu que va visitar la ciutat, el 1796. Al segle XIX el l'imperi estava en decadència i el 1861 el darrer rei bambara, Bina Ali Diarra, després de buscar sense èxit l'aliança amb els Dina de Masina (peuls musulmans), fou derrotat i l'estat conquerit per El Hadj Umar ([[Al-Haddj Umar]]) que va entrar a Ségou el 9 o [[10 de març]] de [[1861]] i que va formar l'imperi dels [[Tokeleur]] (en frances [[Toucouleur]]) i va imposar el islam destruint tots els ídols animistes; El Hadj Umar a la seva mort el 1864 va traspassar el poder al seu fill Ahmadu (Ahmad al-Kabir) amb títol de ''khalifa''. El francès Mage va viure a Ségou vers 1864-1866 i va deixar una notable descripció fixant la població en 10.000 persones. L'estat tokeleur fou derrotat decisivament pels francesos manats pel coronel Louis Archinard a la batalla de Ségou el [[6 d'abril]] de [[1890]]. Ahmadu va fugir a l'est i Archinard va enviar a la Biblioteca Nacional de París (que encara la conserva) la biblioteca personal d'El Hadj i Ahmadu. Ségou fou capital d'un cercle de la colònia de l'[[Alt Senegal i Níger]] i després del [[Sudan Francès]]. Els descendents d'El Hadj Umar encara son influents a la ciutat.

Ségou (ciutat): diferència entre les revisions