=== Els Eudaimonoioannis de Monemvàsia i els Venieri ===
L'illa fou visitada regularment i potser hi va haver algun establiment ocasional ja que s'hi han trobat alguns objectes, però no fou fins al segle XII que la família Eudaimonoioannis va tenir l'illa com a propietat privada; aquesta família junt amb els Mamonades i els Sophianoi, dominaven a [[Monemvàsia]] i havien aguantat el setge dels normands el [[1147]]. El [[1204]] Citera no fou esmentada al repartiment delde l'Imperi, però es va donar per suposat que era dins la zona veneciana; el [[1205]] encara estava governada per Nikolaos Eudaimonoioannis però el [[1207]] en fou nomenat marquès (Marquese di Cèrigo, el nom italià Cerigo deriva del eslau Tzerígo) el patrici venecià Marco Venieri (que com que també tenia terres a Creta va preferir viure allí) però no per això es va acabar el poder de la família Eudaimonoioannis; el [[1238]] els Venieri i els Eudaimonoioannis van enllaçar per matrimoni (la filla de Nikolaos i el fill de Marco, Bartolomeo Venieri) i Nikolaos va cedir l'illa com a dot a la seva filla. El [[1248]] la ciutat de Monemvàsia, de qui nominalment encara depenia l'illa fou presa pels venecians i francs després de tres anys de setge i això va fer disminuir la influència de la família grega, i els Venieri, ocupats a Creta, no se'n van preocupar. Després del [[1261]] amb la recuperació de [[Constantinoble]], els emperadors bizantins van prendre possessió de l'illa sense oposició sens dubte per la submissió voluntària del seu governador, un membre de la família dels Eudaimonoioannis. El [[1275]] un enviat de Venècia va arribar a l'illa que era governada per un oficial bizantí de nom Paulus Savastos, (‘homine domini Imperatoris et capitaneus dicti loci Cedrigi') que era membre de la família dels Monoioannis, una branca dels Eudaimonoioannis. Als anys vuitanta va estar a l'illa Licarios, gran duc de la flota bizantina, per lo que de fet el domini venecià no es va exercir fins que el [[1309]] els Venieri, amb un altre enllaç matrimonial, van aconseguir controlar altre cop l'illa. Els quatre nets de Bartolomeo Venieri van dividir l'illa en 24 feus, i se'n van quedar sis cadascun; l'illa sencera fou assignada a un d'ells com a marquès (Nicolò Venieri), però exclosa l'àrea de Palaipolis (Kastri) i terres properes a Kapsali que van quedar indivises. Els habitants foren convertits en serfs i l'illa usada només com a base contra els catalans llavors enemics de Venècia. Aviat uns pirates turcs es van establir a l'illa i es va haver de portar un contingent de 900 soldats des Creta per expulsar-los. També els venecians van haver de portar aliments per els habitants; les relacions entre els Venieri i Venècia van empitjorar progressivament perquè els Venieri permetien la pirateria contra aliats de Venècia i per la manca de cooperació amb la guerra contra Gènova; quant el [[1354]] els Venieri van demanar una llicencia d'exportació i se'ls va concedir només la meitat del demanat, els Venieri es van convertir en oposició al govern de la República i van afavorir la revolta a Creta i la proclamació a Creta de la República de San Titus ([[1363]]). Però la derrota dels rebels va derivar en un major control venecià de les possessions a les mars Egea i Jònica. Els quatre germans Venieri foren declarats deposats i 11 dels 24 feus els hi foren confiscats; l'illa fou declarada possessió veneciana administrada per un governador o ''Castellani''. Es van establir posicions fortificades a Kapsali, Mylopotamos i especialment a Palaiochora, (la ciutat grega on està Aghios Demetrios, fundada pels Eudaimonoioannis abans del [[1205]]) i els ports de Kapsali i Aghios Nikolaos (Avlemon) foren reforçats, i fins i tot es va voler aixecar un castell al costat de Aghios Georgios, que mai no fou construït.
