Dictatus Papae: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es nom el > es digui el
m Corregit: "del imperi"
Línia 5:
Els principis expressats en els Dictatus Papae resumeixen en gran part els principis de la [[reforma gregoriana]], que havia estat iniciada per Hildebrand de Toscana abans de convertir-se en el Papa Gregori VII. L'axioma amb què s'arrogava el dret de deposar emperadors va dissoldre l'equilibri altmedieval simbolitzat per les "dues espases", el poder espiritual i el poder temporal, els poders complementaris de la potestas (o imperium) i la [[auctoritas]] que havia regit a Europa occidental des de l'època dels [[merovingi]] s, basat en precedents romans.
 
Segons els Dictatus Papae, la unitat de la societat cristiana queda fonamentada només per la fe. L'ordre laic no té una altra funció d'executar les ordres formulades pel clergat i el seu monarca absolut, el Papa, vicari de Crist. De fet, és el Papa l'únic titular legítim delde l'Imperi, que pot delegar el seu poder en els sobirans temporals i reprendre el seu govern. L'Emperador és considerat com un simple cooperant subordinat del Papa.
Aquests nous postulats donaven peu a l'anomenada "hierocràcia" (el Papa és el sobirà absolut). A causa del seu contingut polític, aquests decrets no van ser publicats ni el Sacre Imperi Romà Germànic, ni en els regnes ibèrics ni a Anglaterra.