Poble murat Cova Foradà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins + (infinitiu) -> fins a |
m Corregit: "al imperi" |
||
Línia 4:
La primera excavació arqueològica que es va dur a terme en aquest enclavament va ser a [[1932]], sota la direcció de [[Domingo Fletcher]], [[Salvador Espí]], i [[Josep M ª Montañana]], mentre que l'última excavació va tenir lloc a [[1967]], sota la direcció de Milagros Gil - Mascarell i José Aparicio.<ref name=uno/>
El poblat, que té uns 5.000 metres quadrats, destaca pel bon estat de conservació del seu recinte emmurallat, tot i les actuacions extractives que el circumden. S'ha datat a l'[[Edat de Bronze]] la primera ocupació de l'assentament i una segona, de llarga durada, des de l'Ibèric Ple fins
L'orografia del terreny, sobretot en el vessant occidental del turó, que presenta fortes escarpes, que fan molt difícil l'accés, fan innecessàries les defenses artificials. El vessant oriental, però, de pendent més suau, concentra el sistema defensiu. Al sud-oest s'eleva una gran torre defensiva, de planta rectangular, de 17 metres de llarg per 11 d'ample i els murs presenten un gruix de 175 cm. El material constructiu són [[carreu|carreus]], ben escairats i de grans dimensions, conservant una altura que ronda els 2 metres a la banda nord. A partir d'aquesta construcció s'inicia la muralla, després d'un petit espai amb funció de porta. El llenç de la [[muralla]] (d'aproximadament un metre d'ample) discorre paral·lel a les [[corbes de nivell]], amb una longitud de 25 metres, fins a arribar a l'elevació de l'extrem nord on gira. Aquest llenç es troba en un excel·lent estat de conservació, aconseguint en alguns llocs els 2 metres d'altura conservada. Com succeeix en altres poblats ibèrics, la muralla estaria formada per un sòcol de pedres sobre el qual s'aixecaria un alçat de toves. <ref name=uno/>
| |||