Mancat de fills, Godofreu o Jofre va deixar la seva herència al fill de la seva germana [[Ida de Boulogne|Ida]] i d'[[Eustaqui II de Boulogne]], Jofre més conegut com a [[Godofreu de Bouillon]]; però Enric IV, que es malfiava sens dubte d'un jove home d'alguna manera estranger ala l'imperi, no li va confiar la direcció de la Lotaríngia de la que va investir al seu propi fill [[Conrad de Baixa Lotaríngia|Conrad]], de només dos anys d'edat. Baixa Lotaríngia quedava doncs en realitat privada d'un cap nacional; semblava que havia de ser unida directament a la corona. Alguns anys més tard tanmateix, alguns diuen el [[1089]], però més probablement el [[1087]], quan Conrad, el fill, fou nomenat rei dels Romans, Enric IV va canviar d'opinió i va crear llavors duc a [[Godofreu de Bouillon]]. El [[1096]] aquest príncep, afectat per la febre de la [[croades|croada]], va marxar a [[Palestina]], va refusar el [[1099]] ser coronat [[Regne de Jerusalem|rei de Jerusalem]] i en va ser només designat i reconegut. Va morir sense tornar a veure el país natal.<ref name="Léon09">Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 35.</ref>
== La baralla entre les cases de Limburg i de Brabant ==
