Blackfoot: diferència entre les revisions

Des del 1806, i durant un quart de segle, varen impedir la rapinya dels comerciants i l'entrada de caçadors furtius blancs de pells de castor al seu territori. Alhora, també lluitaven contra llurs veïns teton, [[cree]], [[atsina]], [[xoixon]]s, [[assiniboine]], [[chippewa]] i [[xeiene]]s, capturant-los cavalls i cabelleres. El 1808 també foren visitats pels comerciants John Coltre i John Potts, però no aconseguiren cap avantatge comercial. El 1822 la Missouri '''Fur Company''' intentà entrar a la zona, però foren atacats. En canvi, el 1830 el príncep Arthur Philippe Maximilian von Wied els visità i fou molt ben rebut. Més tard, entre el 1832 i el 1840 foren visitats per [[George Catlin]], qui els va dibuixar i descriure llurs costums. De fet, fins elal 1820 els blancs no aconseguiren entrar a llur territori, ja que mataven els mercaders i els prenien la mercaderia per vendre-la al Canadà.

El 1836 van patir una epidèmia de verola que els reduí en dues terceres parts, però tot i així eren força temuts, i fins elal 1850 dominaren el territori entre les Rocalloses i el Missouri. El 1846 Alexander Culbertson fundaria Fort Benton entre el riu Marias i el Mississippi, per tal de comerciar amb pells de bisó, però el 1873 l'assaltaren i el destruïren. Patiren noves epidèmies el 1845 i el 1847, alhora que els canadencs els venien whisky i els incitaven a robar cavalls i a prostituir les dones per obtenir diners per a l'alcohol, cosa que els degradà moralment força. El 1855 els EUA els van imposar el tractat de Lame Bull, pel qual feien amb llurs veïns a canvi de 2.000 $ a l'any en serveis i estris per tal que es dediquessin a l'agricultura, però no ho van fer. Fins al 1886 van atacar [[crow]]s, [[assiniboine]]s, [[kutenai]]s, [[kalispell]] i [[flathead]] per tal de robar-los cavalls.

El 1896 se'ls imposà un altre tractat pel qual es fixaren les fronteres definitives de la reserva. I el 1907, per la ''Blackfeet Allotment Act'', trencaren la reserva tribal en petites unitats. Això facilitaria que dels 800.000 acres inicials, cap el 1930 només uns 210.000 pertanyien a membres de la tribu. El 1916 els piegan de Montana van enviar una delegació a Washington encapçalada per Wolf Plume, Sing of Bird i Curly Bear per tal de denunciar les condicions miserables en què vivien: el 64,3% tenia [[tracoma]] i el 30% [[tuberculosi]], i l'[[alcoholisme]] feia estralls. Alhora, entre el 1900 i el 1920 els d'[[Alberta]] es van veure obligats a vendre una quarta part de la reserva al govern canadenc. I mentre que els de Montana obtindrien la ciutadania nord-americana el 1924, els del Canadà no obtindrien la ciutadania canadenca fins elal 1966.