Allahabad va ser fundada el [[1583]] per l'emperador [[Imperi mogol|mogol]] [[Akbar]] amb el nom d{{'}}'''al-Ilhahabad''' (Ciutat de Deu), sobre l'antic fort i vila ja existent. Jahangir hi va viure quan fou governador d'Allahabad com a príncep Selim. El seu fill Khusru o Khusraw s'hi va revoltar però fou derrotat i posat sota custodia per son germà Khurram (futur [[Shah Jahan]]). Khusraw va morir el [[1615]] i es va erigir un mausoleu conegut com a Khusru Bagh.
El [[1736]] va ser ocupada pels marathes que la van conservar fins elal [[1750]] quan fou saquejada pels pathans de [[Farrukhabad]]. El [[1753]] la va ocupar Safdar Jang, nawab d'[[Oudh]] que la va mantenir fins elal [[1765]] quan els britànics, després de triomfar a [[Buxar]] ([[16 de novembre]] de [[1764]]) la van retornar a l'emperador [[Shah Alam II]].
El [[1771]] la ciutat es va entregar voluntàriament als marathes però aquestos la van vendre poc després al nawab d'Oudh per 50 lakhs de rúpies. Per pagar impostos endarrerits el nawab la va cedir als britànics junt amb el seu districte i el [[Doab]], el novembre de [[1801]].
El [[1833]] fou declarada capital provincial quan les [[Províncies del Nord-oest]] es van constituir en província separada, fins elal [[1835]] en què la capital fou traslladada a [[Agra]] i aquesta fou la capital fins [[1858]] quan després de posar fi a la [[rebel·lió dels Sipais]], la capital fou retornada a Allahabad. Durant la revolta, les notícies del que havia passat a [[Meerut]] es van rebre a la ciutat el [[12 de maig]] de [[1857]]. Inicialment els sipais van romandre lleials però a las 9 de la nit es van amotinar; es van produir saquejos, alliberament de presos, incendis de cases de cristians i europeus i matances d'oficials britànics. Un govern provisional dirigit per un home anomenat el Maulvi va proclamar la restauració del emperador mogol; els soldats europeus i els sikhs (que van romandre lleials) van resistir al fort fins a l'arribada ([[11 de juny]]) del general Neill que havia sortit de [[Chennai|Madras]]. El mateix dia va derrotar els rebels al suburbi de Daraganj que fou destruït; el 15 de juny, després d'evacuar a dones i nens cap a [[Calcuta]], va començar el bombardeig dels suburbis de Kydganj i Miilganj que foren ocupats seguidament; el [[17 de juny]] l'autoritat britànica estava restablerta a la rodalia sense oposició. El Maulvi va fugir i el [[18 de juny]] els britànics van entrar al centre de la ciutat que van trobar deserta. De allí van marxar cap a [[Cawnpur]]; la rodalia va restar per un temps en rebel·lió però la ciutat va romandre tranquil·la. El [[1858]] fou declarada altra vegada seu del govern de les Províncies del Nord-oest. El [[1877]] les Províncies del Nord-oest i Oudh foren unides per formar les [[Províncies Unides d'Agra i Oudh]] de les que Allahabad va romandre capital.
En aquesta ciutat es trobava el famós pilar d'[[Asoka]] amb un edicte d'aquest rei, datat al segle III aC, una inscripció referida a les victòries de [[Samudra Gupta]] el segle II i una inscripció en persa commemorant la pujada de [[Jahangir]] el tron el [[1605]]; els britànics la van posar en un jardí el [[1838]] prop d'un temple de Xiva i del arbre [[banià]]. L'administració local es regia per la Llei municipal de [[1883]] (''Municipal Act 1883'') per les Províncies del Nord-oest. A principis del [[segle XX]] la ciutat era cèlebre per la seva universitat, coneguda com la ''Oxford de l'Est''.
