Diferència entre revisions de la pàgina «Seminola»

Sense canvi de mida ,  fa 6 anys
m
Corregit: "fins el"
m (Corregit: Cèrvol > Cérvol)
m (Corregit: "fins el")
El trasllat s'iniciaria l'1 de desembre del 1835, però el 28 de desembre del 1835 Osceola degollà una columna de 107 soldats del general Dade, i matà Charley Emathla, cap seminola partidari de marxar cap a Oklahoma, i al general William Thompson, agent indi a Fort King. Inicià així una guerra sanguinolenta des de l'1 de gener del 1836 que acabaria el 1842, amb la mort de mil cinc-cents soldats i la pèrdua de 10 milions de $. Els principals dirigents seminola foren també Jumper, Alligator i Micanopy, i s'enfrontaren uns 3.000 guerrers contra 200.000 soldats. L'octubre del 1837 Osceola fou empresonat a traïció amb Micanopy i 11 més a San Agustin pel general T.S. Jesup quan anaven a demanar la llibertat de King Philip, i morí el 20 de gener del 1838 a Fort Moutrie (Charleston, [[Carolina del Nord]]).
 
El seu successor, [[Wildcat]], va continuar la lluita fins elal 1841, quan es va rendir. Finalment, el 1842 la major part d'ells (uns 3.800 indis, 5.000 segons altres fonts) foren traslladats a [[Territori Indi]], i llurs descendents s'uniren a les [[Cinc Tribus Civilitzades]]. Allí formaren 25 viles dirigides per un '''tustanugee'''. Però el 1856 se'ls assignà una altra reserva per disturbis amb els creek que provocaren protestes. El 1850 un grup liderat per Coacooche/Wild Cat marxaria vers Eagle Pass (Texas), on encara viuen llurs descendents. El 1860 crearen un Consell Tribal, però al guerra de secessió els va dividir: tot i que les tres quartes parts d'ells restaren neutrals, el cap [[John Jumper]], fill de Jumper, es posà de part dels confederats, mentre un altre grup formà la Home Guard Brigade dins les tropes unionistes.
 
Per aquest motiu, el 1866 els obligaren a cedir dos milions d'acres als EUA a canvi de 200.000 més, i el 1868 foren reconeguts com a '''Seminola Nation of Oklahoma'''. Però el 1890 començaren a aplicar-los la [[Dawes Act]] del 1887, dissolgueren la propietat col·lectiva de la terra, el 1895 el ferrocarril travessà el territori (portant-hi moltíssims colons), i el 1898 se’ls aplicaria la ''Seminola Agreement Allotment'', pel qual es parcel·laria la propietat de la tribu. Endemés, quan es constituí l'Estat d’[[Oklahoma]], els governs tribals, inclòs el dels seminola, foren dissolts.
 
Tingueren nous conflictes el 1923, amb el descobriment de petroli al seu territori l'obertura del Greater Seminole Oil Field. Els caps Alice B. Davis (1923-1925) i George Jones (1925-?) es posaren ferms en la postura de no vendre terra tribal a les petroleres. Fins elal 1969 no aconseguiren el dret de refer la ''Constitution of Seminola Nation of Oklahoma'', que els permetria escollir un ''Seminola Council'' de 28 membres (dos per cadascun dels 14 clans), i el 1970 obtingueren el dret a escollir els seus propis caps i a construir escoles.
Un altre grup, menys nombrós (300 individus, 500 segons altres fonts), es quedà als Everglades de Florida, foren oblidats i augmentarien considerablement. Es dividiren en dos grups: Mikasuki i Cow Creek. El 1855 descobririen un altre grup als [[Everglades]], dirigit per [[Billy Bowlegs]] (162 indis), qui després d'algunes escaramusses (considerades com a la Tercera Guerra Seminola) foren duts també a Oklahoma. El 1880 el Bureau of American Ethnology afirmava, però que encara en quedaven uns 208 a Florida.
Durant els anys 50 se salvaren de la ''Termination Bill'' mercè la Domination Atlantic Railway. Endemés, el 1957 es constituí la Seminola nation amb un govern tribal propi, el Seminola Tribal Council, alhora que el 1962 els mikasuki foren reconeguts també com a tribu.
 
El 1966 un grup de mikasukis visità Cuba amb el [[tuscarora]] Mad Bear Anderson ([[AIM]]), quan lluitaven pel Projecte de Reclamació dels Everglades, i "reconeguren" el govern de [[Fidel Castro]]. El 1960-1980 milloraren l'economia de les reserves amb la creació de supermercats, restaurants i petites indústries. Fins elal 1967 no hi fou escollida com a membre la primera dona, [[Betty Mae Jumper]].
 
El 1990 el govern dels EUA els retornà 46 milions de $, que foren repartits el 75 % pels d'Oklahoma i el 25 % per als de Florida. Per altra banda, el 1987 Billy Cypress era el cap dels mikasuki.
1.141.440

modificacions