Obre el menú principal

Canvis

1 octet eliminats ,  fa 5 anys
m
Corregit: "fins el"
El [[1245]] Shams al-Din I, que acabava de succeir al seu pare a Khaysar, va fer una sortida afortunada de Khaysar i es va apoderar de la ciutat d'Herat, però es va cuidar d'oferir humilment la seva submissió als mongols que el van acceptar com a governant local al mateix nivell que molts altres, iniciant la [[dinastia Kart]]. El gran khan [[Mongke]] li va cedir o confirmar Herat, Djam, Bushandj, [[Ghor]], Khaysar, [[Firuzkuh (gúrides)|Firuzkuh]], [[Ghardjistan]], Farah, [[Sistan]], [[Kabul]], Tirah, i les muntanyes Sulayman ([[Afganistan]]). Fou confirmat per [[Hulegu]] el [[1255]].
 
El [[1335]] amb la mort d'[[Abu Said Bahadhur Shah]] la dinastia es va trobar de fet independent; va reconèixer al príncep ilkhànida [[Togha Timur]] fins elal [[1349]] i poc després van caure sota vassallatge de [[Tamerlà]]. El [[1381]] Tamerlà va ocupar la ciutat i el [[1389]] va deposar definitivament a la dinastia.
 
Va pertànyer a la dinastia [[timúrida]] que hi van edificar el complex de ''Musallah'' amb diversos minarets, i la tomba de la reina Gawharshad considerada un dels grans monuments de l'arquitectura gravada timúrida. Altres monuments foren l'Ali Shir Mahal, diversos jardins i altres edificis. Una informació no contrastada assegura que durant el segle XV va estar dominada un temps pels [[Kara Koyunlu]] (28 de juny de 1458 a 1459);<ref>Patrick Clawson, Eternal Iran, Palgrave Macmillan 2005 ISBN 1-4039-6276-6 </ref> el timúrida Husayn Baykara va governar del [[1469]] al [[1506]] quan després de durs combats va passar al uzbeks shibànides ([[1507]]) i el [[1510]] fou conquerida pels safàvides de Pèrsia donant el govern als turcmans shamlus. A la mort del xa [[Ismail I]] de Pèrsia el [[1524]] els uzbeks la van recuperar però [[Thamasp I]] la va reconquerir el [[1528]]. Els [[uzbeks]] van tornar a ocupar la ciutat diverses vegades, però sempre breument, durant les seves guerres amb els [[safàvides]].
[[Fitxer:Section of Herat in 2009.jpg|thumb|300px|esquerra|Vista de la ciutadella]]
 
Va quedar en mans dels [[abdalis]] afganesos el [[1716]], i les expedicions per recuperar-la van fracassar; el [[1729]] els abdalis es van sotmetre a Nadir Shah, que la va annexionar ([[1731]]) i hi va reprimir una revolta dels afganesos el [1732]; a la mort de Nadir el [[1747]], estava en mans del seu nebot rebel Ali Kuli Khan, però al cap de poc va quedar en mans d'Ahmad Shah Abdali (reanomenat [[Ahmad Shah Durrani]]). Va estar en mans dels emirs de [[Kabul]] o Afganistan fins elal [[1818]] quan Mahmud Shah, del clan sadozay, governador local durant anys i emir a Kabul del 1801 al 1803 i del 1809 al 1818 s'hi va establir; encara que en fou expulsat breument el [[1819]] va conservar el poder fins elal [[1826]]. La dinastia d'emirs d'Herat va fer front als atacs perses (atac de [[1833]], setge de [[1837]]-[[1839]] i conquesta de [[1852]]) tot i l'oposició a aquestos atacs dels britànics. Herat estava governat pel clan sadozay, mentre Kabul i Kandahar eren governades pel clan barakzay o muhammadzay. El [[1842]] Kamran ibn Mahmud Sadozay d'Herat (fill i successor de Mahmud Shah) fou assassinat pel seu visir Yar Muhammad Khan Alikozay que va governar de fet fins a la seva mort el [[1851]], i llavors el seu fill i successor Sayyid Muhammad Khan Alikozay va demanar ajut a Nasir al-Din [[Qadjar]] de Pèrsia contra els barakzay de Kabul i de Kandahar; tropes perses van entrar a Herat el [[1852]]. En represàlia els britànics, oposats a la seva presencia, van ocupar l'illa de [[Kharg]] i els perses llavors es van retirar, i va acordar que no les tornarien a enviar a menys que Herat fou atacat des de l'est, comprometent-se a no interferir als afers interns d'Herat.
[[Fitxer:Herat_street_2004.jpg|thumb|200px|Carrer]]
[[Fitxer:NATO and Afghan officials at Herat International Airport in 2012.jpg|thumb|200px|Aeroport de Herat]]
El [[1855]] Pèrsia i Gran Bretanya van trencar relacions diplomàtiques després d'una sèrie d'incidents. El [[15 de setembre]] de [[1855]] el príncep d'Herat, Sayid Muhammad Khan, fou deposat i mort i Muhammad Yusuf Khan Sadozay (o Muhammadzay), considerat proper a Pèrsia, va prendre el poder. Immediatament el l'exèrcit persa va entrar a Herat. Yusuf amenaçat per [[Dost Muhammat]] que l'agost havia entrat a [[Kandahar]], va tractar de temporitzar i procurar la retirada persa però aquestos van continuar a la ciutat i llavors Yusuf va hissar la bandera britànica a Herat. Fou empresonat i enviat al campament persa per Isa Khan Bardorani, que li feia de visir i que va agafar el poder (juny del 1856); els perses van agafar posicions a les fortaleses a Herat i rodalia. Però va esclatar una revolta xiïta que va expulsar als perses de la ciutat i Isa Khan, va hissar altre cop bandera britànica i va oferir el khanat als britànics a canvi d'ajut. Finalment les tropes perses van conquerir la ciutat l'octubre de [[1856]].
 
Els britànics van preparar una expedició militar i van llençar un ultimàtum; el [[1 de novembre]] de [[1856]] els britànics van declarar la guerra i van decidir que es lliuraria de manera naval al [[Golf Pèrsic]]. Després de diverses victòries britàniques, el [[4 de març]] de [[1857]] Pèrsia va signar la pau a París ([[Tractat de París (1857)]]) ratificat a [[Bagdad]] el [[2 de maig]] de [[1857]]. Pèrsia renunciava a reclamar Herat i Afganistan i Gran Bretanya arbitraria qualsevol disputa entre ambdós estats. Herat fou evacuada el [[27 de juliol]] de [[1857]].
1.121.622

modificacions