Comores: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el recolzament de > el suport de |
m Corregit: "fins el" |
||
Línia 67:
Els segles XVII, XVIII i XIX foren marcats per conflictes dinàstics interns molt complicats combinats amb invasions de tribus de Madagascar, [[sakalaves]] i [[betsimisarakes]]. Al segle XVIII va començar la influència política de francesos i britànics a la zona. Aleshores [[Gran Comora]] estava dividida en onze territoris independents un de l'altra: Bajini, Dombe, Bambao, Hambu, Itsandra, Hamamvu, Mitsamihuli, Mbude, Mbaku, Washili i Hamahame, governades per sultans que rarament reconeixien la supremacia d'un d'entre ells.
Els shirazis governaven a Chingoni, a [[Mayotte]], des de el segle XVI i com en altres illes van tenir serioses dificultats internes amb l'afegit dels intents del sultà d'Anjoan de sotmetre l'illa. El 1832 el darrer sultà shirazi, Boina Kombo bin Amadi, va cedir l'illa a Ramenetaka, noble malgatxe de la tribu dels [[hoves]], que governava ja a [[Moheli]], que el 1835 o 1836 fou derrotat per sakalava Dia-Ntsoli o Andriantsoly (conegut a Europa com Adrià Tsouli) que es va declarar vassall del sultà d'Anjoan, de manera nominal per agafar al cap de poc el títol de sultà. El [[23 de març]] de [[1841]] Adrià va cedir l'illa a [[França]] que va ratificar la cessió el [[13 de juny]] de [[1843]], passant a ser una colònia dependent de [[Reunion]], fins al [[30 de març]] de [[1896]] quan fou posada sota dependència de [[Madagascar]] (fins
El sultà de Bambao Ahmad (Mwinye Mku) (1793-1875) fill del xeic Ngome de Pate (al país suahili del nord) i de Mwana Mtiti, germanastre d'una sultana de la Gran Comora, ja que les dones regnaven sovint i l'ascendència materna tenia el màxim prestigi, va aconseguir durant alguns anys unificar l'illa, fins que fou derrotat per Musa Fumu d'Itsandra. La rivalitat entre Sayyid Ali bin Saidi Omar, nét de Mwinye Mku, afavorit per França, i Musa Fumu (que va morir en presó el 1883) que tenia el suport britànic i el del [[sultanat de Zanzíbar|sultà de Zanzíbar]], va marcar els darrers anys de independència. El [[24 de juny]] de [[1886]], amb l'oposició dels altres 10 sultans, Ali, que es proclamava sobirà de tota l'illa ([[Ngazidja]]) signava un tractat de protectorat amb França. Els onze sultanats foren suprimits el [[6 de gener]] de [[1892]] i Sayyid Ali fou enviat a l'exili a Diégo Suarez el 19 de setembre de 1893 i el 1897 a la Reunion. L'illa va restar formalment un protectorat. El 1911 es va proclamar l'annexió (colònia) que fou ratificada el [[23 de febrer]] de [[1914]].
Línia 75:
L'illa de Moheli fou sempre dependència d'Anjoan fins que vers el 1830 se'n va apoderar el [[malgaix]] hova Ramanetaka que més tard es va fer musulmà i va agafar el nom d'Abderremane. El 1835 o 1836 el sultà d'Anjoan va enviar al [[sakalava]] Dia-Ntsoli o Andriantsoly (conegut a Europa com Adrià Tsouli) que va recuperar Mayotte (on el conqueridor no va tardar a declarar-se sultà) i Abderrahmane va conservar el poder a Moheli fins a la seva mort el 1842 i el va succeir la seva filla Raketaka Jombe Sudy (nascuda vers 1836 - morta el 1878) que el 1851 va agafar el nom de Jumbe Fàtima bint Abderremane. Un descendent va signar el tractat de protectorat amb França el [[26 d'abril]] de [[1886]], cinc dies després d'Anjoan. Moheli va tenir un resident fins al 1889 quan la residència fou eliminada i va passar a dependre del resident a Anjoan. El sultanat que ja estava suspès fou abolit formalment el 1909 però l'illa va restar formalment un protectorat fins al 25 de juliol de 1912.
El 5 de setembre de 1887 les illes van agafar el nom de Protectorat de les Comores i el [[9 d'abril]] de [[1908]] fou posat sota dependència de Madgascar a la que ja havia estat agregada abans la colònia de Mayotte. El 1911 Gran Comora fou declarada colònia i el 25 de juliol de 1912 van seguir Anjoan i Moheli, i unides a Gran Comore i Mayotte van passar a ser una colònia subordinada a Madagascar, anomenada colònia de Mayotte i dependències, ratificada la situació el [[23 de febrer]] de [[1914]]. Fins
El [[9 de maig]] de [[1946]] adquiriren autonomia administrativa; l'[[11 de desembre]] de [[1958]], aprovada la nova Constitució francesa, optaren per convertir-se en territori d'ultramar, i del [[22 de desembre]] de [[1961]] al [[22 de desembre]] de [[1974]] gaudiren d'una plena autonomia interna.
| |||