Lluís el Pietós: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Narbona]] per a que els > Narbona]] perquè els |
m Corregit: "fins el" |
||
Línia 104:
En aquesta dieta es va establir el nou repartiment del regne<ref group="nota">aquesta afirmació és discutida, alguns historiadors situen el repartiment el 836 o fins i tot el 837</ref> per la qual Lotari I rebia només Itàlia, Pipí i Lluís de Baviera van augmentar la part que els hi havia pertocat el [[817]] i així Pipí va rebre el territori entre el Loira i el [[Somme]] i una part de [[Borgonya]], i Lluís la resta de [[Nèustria]] amb una part d'[[Austràsia]] i Germània, i a Carles (el Calb) li fou assignada [[Suàbia]], la resta d'Austràsia i de Borgonya, [[Provença]] , [[Gòtia]] i [[Septimània]]. L'emperador es va reservar de per vida l'autoritat suprema i no en va designar cap com a successor en el títol imperial per evitar gelosies. Es va reservar el dret d'augmentar o disminuir les parts de cadascun segons el futur comportament. Acabada la dieta els participants clergues van retornar als seus llocs d'origen i els senyors que hi havien assistit van anar a [[Metz]] on l'emperador es va fer coronar altra vegada el primer diumenge de quaresma.
L'emperador va convocar al juny següent una nova dieta a [[Crémieu]] (''Stramiacum''), al [[Lionès]], pel mes de juny, a la que van assistir Lluís de Baviera i Pipí I d'Aquitània així com un gran nombre de delegats de Septimània i Gòtia. El tema principal de la reunió era la restitució dels honors de [[Bernat de Septimània]], que aquest reclamava i al·legava que la seva família havia pagar un preu en sang per la defensa de l'emperador; però [[Berenguer de Tolosa]], que tenia els honors, havia estat un lleial incondicional de l'emperador, tenia el suport popular, era preferit per Lluís de Baviera i segurament per Pipí; el conflicte s'havia traslladat als senyors i al poble, dividits en dos bàndols, i era complex, però es va resoldre sol; mentre Berenguer anava a l'assemblea va morir sobtadament i així Bernat va poder ser restablert sense problema tant a Septimània i Gòtia com al comtat i ducat de Tolosa.<ref group="nota">de fet Devic i Vaissette pensen que Berenguer va retornar a Bernat els honors de Septimània i Gòtia el [[834]] i va retenir Tolosa fins
L'emperadriu Judit es va començar a adonar que la salut del seu marit ja no era bona, i patia perquè a la seva mort el seu fill Carles es trobaria sense suports a la mercè dels seus germanastres interessats a excloure'l, i va fer tot el possible per atreure a Lotari I al seu partit i el va defensar tant com va poder davant l'emperador que va acabar enviant missatgers al príncep buscant la reconciliació. Les negociacions van durar entre la dieta de Crémieu i el final d'any ([[835]]); després de Nadal l'emperador va enviar nous ambaixadors amb instruccions per demanar a Lotari d'enviar alguns dels seus consellers amb els que poder concloure els acords definitius. Esperant l'arribada dels delegats de Lotari l'emperador va celebrar dieta a Aquisgrà el dia de la Purificació de Maria o de la [[Candelera]] ([[2 de febrer]] del [[836]]). Els bisbes presents van dirigir un escrit dividit en tres llibres pel qual demanaven a Pipí de restituir els béns usurpats pels senyors del regne a l'església a Aquitània; Pipí estava llavors a Aquitània on al mateix celebrava la dieta del seu regne i va rebre la notícia que la dieta va prometre complir. L'emperador va ordenar el mateix a Septimània on va enviar dos ''[[missi dominici]]'' per fer complir la seva decisió.
Línia 127:
[[Judit de Baviera]], en fracassar el seu projecte de protecció de Carles per la mort de Pipí, i temerosa que mort l'emperador els fills li arrabassarien a Carles la seva part, va decidir acostar-se a Itàlia amb el seu marit per negociar directament amb Lotari. Lluís el Pietós va sortir de Frankfurt a la quaresma i es va aturar pel camí a Bregenz o Bregentz on va celebrar la Pasqua. Judit el va fer comprometre a prometre a Lotari, si s'erigia en protector de Carles, que l'imperi seria repartit entre els dos, excepte Baviera que seria per Lluís. Lotari volia recuperar l'herència perduda i va escoltar aquestes promeses fetes per un enviat del Pietós, amb gran satisfacció i va donar el seu acord. L'emperador doncs va decidir fer una nova partició i va convocar una dieta a [[Worms]] on va anar el [[30 de maig]]; Lotari també hi va assistir per orde del pare i quan va arribar es va tirar als peus de l'emperador , li va demanar perdó per les seves faltes passades i l'emperador li va concedir a canvi de no intentar res en el futur sense el seu consentiment, i no intentar res en perjudici de Carles (el Calb), cosa que Lotari va prometre. L'emperador va fer dues parts quasi iguals dels seus estats i va deixar escollir a Lotari que va agafar França Oriental, [[Itàlia]], [[Borgonya]], [[Austràsia]] i Germània excepte Baviera que restava per Lluís (conegut com a Lluís el Germànic). Carles rebia la França Occidental, [[Nèustria]], [[Aquitània]], [[Septimània]] i [[Gòtia]], [[Provença]] i set comtats a [[Borgonya]] al llarg del Roine i el Saône. Pipí II i Carles, els prínceps d'Aquitània, van quedar exclosos. Acabada la dieta a començaments de juliol Lotari va tornar a Itàlia amb permís patern, després d'un nou jurament de fidelitat inviolable. Lluís el Pietós, segur que Lluís de Baviera estaria descontent, li va prohibir sortir dels seus dominis sota amenaça d'utilitzar contra ell totes les seves forces i va planejar anar a Augsburg el setembre per imposar la seva autoritat al príncep, però a causa del conflicte d'Aquitània l'emperador va renunciar a aquesta expedició.
A Aquitània ja abans de la [[dieta de Worms]] es donava per feta l'exclusió dels fills de Pipí I, i alguns senyors molt lligats a la família van prendre les seves mesures: abans de la dieta (doncs el juny del 839 segurament) van proclamar rei a Pipí II, el fill gran. El bàndol pipínida estava encapçalat per Emmenó comte de Poitou (o de Poitiers). L'emperador va saber aquests moviments a primers de juliol poc abans d'acabar la dieta de Worms i va decidir convocar una nova dieta a [[Chalons-sur-Saône]] pel setembre següent i mentre va anar via Cruzzenach al bosc de les Ardennes on es va dedicar a la cacera. Allí va arribar Ebroí bisbe de Poitiers i delegat dels senyors d'Aquitània que restaven fidels a l'emperador; el prelat va garantir la fidelitat dels principals senyors del país entre els quals Gerard comte d'[[Alvèrnia]] i Ratari, comte del [[Comtat del Llemosí|Llimosí]], gendres del rei Pipí I, l'exemple dels quals havia mantingut la major part de la noblesa dins el bàndol dels fidels; però va explicar que la part fidel a Pipí II podia ser fortificada i que convenia no donar temps als rebels de fer-ho. L'emperador va excusar davant el bisbe l'exclusió de Pipí en la poca edat del príncep i va llençar una sèrie de greuges sobre el caràcter nacionalista i rebel dels aquitans, i va acceptar anar tot seguit a Aquitània, convidant els senyors del país a la dieta de [[Châlons-sur-Saône]]. Aquesta reunió es va celebrar en la data fixada i al final l'emperador es va dirigir cap al Loire amb el seu exèrcit acompanyat de Judit de Baviera i del seu fill Carles. A l'arribada a uns 10 km de Clarmont d'Alvèrnia es va aturar per rebre l'homenatge dels pobles i senyors de part d'Aquitània que l'esperaven en aquest lloc. Lluís el Pietós els va convidar a fer jurament a Carles (el Calb); després va ordenar a l'emperadriu i al jove príncep d'anar a Poitiers i esperar la seva arribada; l'emperador es va dirigir contra el castell de [[Carlat]],<ref group="nota">a la frontera entre l'[[Alvèrnia]] i [[Roergue]], molt ben situat i quasi inexpugnable</ref> ocupat pels partidaris del jove Pipí, amb intenció d'assetjar-lo; l'emperador el va atacar i va aconseguir la seva rendició i va utilitzar la seva clemència amb els defensors que van conservar la vida i els béns. Llavors l'ermperador es va dirigir cap al castell de Turena<ref group="nota">a la frontera entre el [[Marca llemosina|Llemosí]] i el [[Comtat de Carcí|Carcí]] </ref> antiga plaça forta del duc [[Waifré]], que fou evacuat pels defensors abans de la seva arribada sent ocupat sense lluita. S'acostava l'hivern i els freds començaven a provocar malalties en les seves tropes i es va dirigir cap a Poitiers<ref group="nota">pel camí hi va haver petits combats i l'emperador va fer presoners que foren tractats sense clemència </ref> on va entrar. Allí va declarar proscrits als caps rebels, Emenó o Emmenó de Poitiers, el seu germà Bernat<ref group="nota">quan fou proscrit es va retirar als dominis del seu parent Reinald comte d'[[Herbauges]] i va morir vers [[844]] o [[845]]; un altre germà, Turpió, que no va participar en la revolta, va rebre de l'emperador el comtat d'[[Angulema]] </ref> i altres; el comtat de Poitou li fou confiscat a Emmenó i cedit a Rainulf, fill de Gerard d'Alvèrnia.<ref group="nota">Gerard tenia un germà de nom Guillem i això va fer sospitar que pertanyien a la família de [[Guillem de Gel·lona]], però si tal era el cas, no s'ha trobat cap document que ho demostri i és poc probable </ref> L'emperador va fer diversos nomenaments: Turpió (germà d'Emmenó i Bernat però oposat a la revolta) fou nomenat comte d'Angulema; i altres nobles foren designats als comtats de Bordeus, Llemotges i Saintes, be per cobrir vacants o per per haver estat proscrits<ref group="nota">Ratari (Ratharius) o Rathier del Llemosi no va morir fins
Lluís el Pietós va passar el Nadal i la [[Candelera]] ([[2 de febrer]]) a Poitiers, sortint al començar la quaresma en saber de certs moviments a Germània a l'est del Rin on el rei de Baviera s'havia revoltat altre cop i instigava la regió a l'aixecament. Judit i Carles van quedar a Aquitània per acabar amb la revolta dels seguidors de Pipí Ii que encara restaven.<ref group="nota">l'emperador es va emportar el jove Pipí II </ref> La Pasqua la va passar a Aquisgrà i va entrar tot seguit a Germània creuant el Rin i dirigint-se cap a Turíngia on estava acampat el rei de Baviera, qui va decidir aixecar el camp i retornar als seus dominis i l'emperador va decidir altre cop no perseguir-lo però va convocar una dieta a Worms l'1 de juliol per jutjar-lo com a rebel. A aquesta dieta va convocar al seu fill Lotari I; ja estava en camí cap a Worms quan es va posar malalt i es va aturar a una illa del Rin sota Magúncia enfront del palau d'[[Ingelheim]].
| |||