Buriats: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: organizació > organització
m Corregit: "fins el"
Línia 35:
El desenvolupament de la regió pels comerciants russos amb [[Xina]] i [[Mongòlia]] facilità el fet que el 1760 el comerç de Kiakhta reunís el 67% del comerç total de Rússia amb Àsia. Alhora, el govern rus de [[Caterina II de Rússia|Caterina la Gran]] promogué la difusió del budisme, però intentà limitar la influència de la jerarquia mongòlica en els afers religiosos buriats. Per aquest motiu, el 1764 el cap del monestir de Colgol, el lama Zajaev, fou nomenat cap suprem dels budistes buriats, cap espiritual amb el títol de bandido chambo lama; aprofitant la protecció del govern rus els clergues budistes lluitaren ferotgement contra el xamanisme.
 
Els budistes es reforçaren amb l'arribada del [[Tibet]] el [[1812]] de 150 lames, cosa que els faria religió majoritària entre els buriats, tot i que en el segle XVIII els ortodoxos ja havien establit missions, i que per la mateixa època els protestants anglesos una altra, que funcionarà fins elal 1842. Endemés, des del [[1766]] els buriats foren organitzats en una tropa especial, semblant a la dels cosacs, de quatre regiments comandats per un hetman, i que pel [[1851]] entraren a formar part de les tropes cossaques de Transbaikàlia.
 
D'acord amb l'Estatut d'Administració dels Pobles No Russos del 1822, anomenat ''Estatut Speransky'', les Dumes de les Estepes, encapçalades pels taisha, representants de l'administració local, esdevingueren Agències Buriates. L'ulus fou considerat com a base de tota la comunitat buriata, i agrupats en vedomstva. També es crearen tribunals regulats pels grups agnaticis, però les causes polítiques i penals restaren sota la jurisdicció dels tribunals russos. El 1853 el govern rus publicà un ordenament jurídic relatiu a la limitació a 34 monestirs amb 285 monjos (abans de la limitació els lames eren uns 4.500 arreu del país). La sedentarització progressiva els va dur a practicar l'agricultura i una economia comercial i artesanal.