Golda Meir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Contè > Conté |
m Corregit: "fins el" |
||
Línia 52:
| footnotes =
}}
'''Golda Meir''' (''Gulda Ma'air'', גּוֹלְדָה מְאִיר, {{AFI|ɡolˈda}} o {{AFI|ˈɡolda}} {{AFI|meˈʔiʁ}}) {{pronunciació|hebreu|He-Golda Meir.ogg}}, coneguda fins
Nascuda a [[Kíev]], Meir emigrà l'any 1906 als [[Estats Units]]. El 1921 marxà a [[Palestina]] i visqué en un [[quibuts]] fins al 1924. S'uní al partit [[Sionisme|sionista]] i el 1947 entrà com a diputada a la [[Kenésset]] (parlament israelià). Abans de ser cap del govern fou ambaixadora d'[[Israel]] a la [[Unió Soviètica]], Ministra de Treball i Ministra de Relacions Exteriors.<ref name=Knesset2>{{ref-web |url=http://www.knesset.gov.il/mk/eng/mk_eng.asp?mk_individual_id_t=685| títol = Knesset Members - Golda Meir -Government roles | editor = [[Knesset]]| llengua = anglès}}</ref><ref name=JVL>{{ref-web |url=http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/biography/meir.html| títol = Golda Meir - (1898-1978) | editor = [[Jewish Virtual Library]]| llengua = anglès}}</ref>
Línia 117:
El gran canvi en la vida de Golda Meyerson arribaria el 1928 quan li van oferir ocupar el lloc de directora del ''[[Moetzet HaPoalot]]'' (Consell de dones treballadores), la branca femenina de la Histadrut. Acceptant el càrrec, que implicava molts viatges, Golda reconeixeria també la irreversibilitat de la seva ruptura conjugal. Es traslladà de nou a Tel Aviv amb els seus fills, mentre el seu marit es quedava a Jerusalem i els visitava els caps de setmana. Malgrat el distanciament evident, la parella mai es divorcià formalment.<ref name=HA /> Ell moriria d'un atac de cor el 1951.
Entre 1932 i 1934, Meyerson fou enviada als Estats Units per recaptar fons per la causa sionista,<ref>Golda Meir, ''Encyclopedia of Zionism and Israel'', ed. Raphael Patai, Nova York, 1971, vol.II, pp. 776–77 (en anglès)</ref> estada que aprofità per tractar la seva filla Sara d'una [[insuficiència renal]]. A la seva tornada s'uní al Comitè Executiu del [[Histadrut]], càrrec que ocupà de forma ininterrompuda fins
La seva història personal, marcada sovint per la precarietat, marcà el seu tarannà polític que se centrava en dos punts principals; els drets del treballador (i de les dones treballadores) i l'auxili als refugiats. El 1938 assistí a la [[Conferència d'Évian]] com "observadora jueva de Palestina". Convocada pel [[president dels Estats Units]] [[Franklin Delano Roosevelt]], la conferència es va fer a França i buscava ajudar els refugiats jueus que eren víctimes de les [[Lleis de Nuremberg]] i altres polítiques antisemites del [[Tercer Reich]]. Golda s'enrabià amb la hipocresia dels 32 països convidats que van oferir mostres de suport però van mostrar moltes reticències en oferir asil als jueus. L'única excepció fou la [[República Dominicana]] que s'oferí a acollir fins a 100.000 jueus amb condicions prou generoses.<ref>{{ref-web |url=http://www.mjhnyc.org/documents/sosua2.pdf | títol = MJHnyc.org| format = PDF }} {{en}}</ref> Els mateixos britànics van establir moltes restriccions per acollir la immigració jueva al [[Mandat Britànic de Palestina]] per evitar una escalada de tensions al caire de la [[Segona Guerra Mundial]]. Golda quedà molt decebuda i comentà a la premsa: "Només espero veure una cosa abans de morir, i és que el meu poble no necessiti mai més mostres de compassió."<ref name=MSCDCrono />
| |||