Eyalat: diferència entre les revisions

L''''eyalat''' o '''eyalet''' (de l'àrab ''iyala'', administració, exercici del poder) fou la més gran divisió administrativa dins de l'[[Imperi Otomà]]. Estava sota l'autoritat d'un [[beglerbegi]] equivalent a [[governador]] general. Els primers eyalats es van crear el 1591 però abans ja s'havien creat els beglerbegliks (governats per beglerbegis) equivalents als eyalats però per damunt dels [[wilayat]]s o [[wilayet]]s. Els beglerbegi havien estat tradicionalment els comandants de les tropes territorials (per damunt dels més limitats udj-behis). Els beglerbegliks de [[Rumèlia]] i [[Anatòlia]] es van originar el segle XIV, amb supremacia del primer. Al segle XV es van crear altres beglerbegliks a Anatòlia, amb una història molt confosaconfusa: el de Rum a la regió d'[[Amasya]]-[[Tokat]]; el de [[Trebisonda]] després de [[1468]], i el de [[Eyalat de Karaman |Karaman]]. El [[1520]] el beglerbeglik de Rumèlia tenia 30 sandjaks, el de Anatòlia en tenia 20, el de Karaman en tenia 8, el de Rum 5, el d'Arab (part de les conquestes de Selim amb Siria, Palestina, Egipte i Hedjaz) amb 15, Diyar Bakr amb 9, i hi havia un territori kurd especial amb 28 sandjaks. Després Arab es va dividir en els de Alep, Damasc i Egipte; el wilayat de Ala al-Dawla (conquestes de Selim el [[1515]]) fou posat sota un beglerbegi ([[1522]]); el [[1533]] es va crear el beglerbeglik d'[[Algèria]] (Djezair); posteriorment es van crear els d'[[Azerbaidjan]] ([[1534]]), [[Bagdad]] ([[1534]]), [[Erzurum]] ([[1534]]), [[Budin]] ([[1541]]), [[Van]] ([[1548]]), [[Geòrgia]] ([[1549]]), [[Timişoara|Temesvar]] ([[1552]]), [[Kefe]] ([[Caffa]], [[1568]]), [[Lefkosha]] ([[Nicòsia]] o Xipre [[1571]], incloent Alaiyye, Tars, [[Icel]], [[Sis]] i [[Trípoli (Líban)|Tarabulus]] o Trípoli de Líban). Entre [[1578]] i [[1590]] es van crear alguns al Caucas dels que només Cildir i [[Kars]] (creat el [[1580]]) van subsistir després de l'ofensiva persa.