Ramon Borrell I: diferència entre les revisions

Durant els anys [[1000]]-[[1002]], va ser objecte de diverses ràtzies del cabdill musulmà [[Almansor]]. El [[1003]] va dirigir una expedició contra [[Emirat de Làrida|Làrida]] que culminà en la [[batalla d'Albesa]]. Aquesta campanya fou contestada pels sarraïns amb la [[Ràtzia de 1003]] comandada pel fill d'[[Almansor]] [[Abd-al-Màlik al-Mudhàffar]],<ref name=Erdmann>{{en}} [[Carl Erdmann]], ''The Origin of the Idea of Crusade'', p.99-100. Traduït de l'alemany a l'anglès per Marshall W. Baldwin i Walter Goffart. Princeton University Press, 1977</ref> que va devastar amb un exèrcit musulmà de 17.000 homes les regions occidentals del [[comtat de Barcelona]], la serra del [[Montseny]], les comarques d'[[Igualada]] i [[Manresa]] a l'[[Osona]], i destruint els castells de [[Castell de Montmagastre|Montmagastre]], [[Castell de Meià|Meià]] i [[Castell d'Aulí|Castellolí]], passant al sud del [[comtat d'Urgell]]. El [[1006]], Abd-al-Màlik al-Mudhàffar realitzà una nova incursió contra la [[Segarra]] i la [[Ribagorça]], sent derrotat a la [[batalla de Torà]] per la unió de Ramon Borrell, [[Bernat Tallaferro]] de [[Besalú]], [[Guifré II de Cerdanya]] i [[Ermengol I d'Urgell]]. De carescara a l'interior, va estimular la repoblació de la part oriental de la [[Segarra]], la [[Conca de Barberà]] i el [[Camp de Tarragona]]. També va impulsar la construcció de la [[catedral de Barcelona]].