Rosassa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Rossasa façana esglesia monestir Sant > Rossasa de la façana de l'església monestir de Sant
m Corregit: Reims]]. En seguida > Reims]]. De seguida
Línia 18:
La rosassa té el seu origen en l’[[òcul romà]] transformant-se en finestra durant el període [[romànic]]. A meitat del [[segle XII]], el desenvolupament del gòtic i les seves innovacions tècniques, distribuint i enviant el pes cap a les [[volta (arquitectura)|voltes]] i cap als [[contrafort]]s, fan possible "obrir" grans panys de paret per a l'entrada de llum i la rosassa acaba per augmentar considerablement les seves dimensions. A meitat del [[segle XIII]], fins i tot, poden arribar a l'amplada total de la [[Nau (arquitectura)|nau]].
[[Fitxer:Rosace.XIIIe.siecle.png|left|thumb|200px|Detall de rosassa del [[segle XIII]], il·lustració de [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]], 1856 .]]
A les primeres mostres apareix emmarcada sota un arc circular, com tenim a les rosasses de la [[Catedral de Mantes]], de la [[Notre-Dame|Catedral de Notre-Dame de París]], o de la [[Catedral de Chartres]] i, més tard, sota un [[arc quebrat]], com s'observa a la [[Catedral de Reims]]. EnDe seguida passa a estar inscrita dins un quadrat, com és el cas de l'extrem sud del transsepte de Catedral de Notre Dame de París, i una última transformació remet a una rosassa com a centre d'una composició de finestres, cobrint la totalitat de la façana del transsepte, com es pot constatar a la [[Catedral de Rouen]]. En el [[gòtic flamíger]] (gòtic tardà) les subdivisions de pedra de rosassa passen a tenir un disseny reticular de corbes extremament intricat ([[traceria]]).