Abu Hammu II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: des de on > des d'on |
m Corregit: li voli fer > li volia fer |
||
Línia 15:
El març de 1368 Abu Hamu II va proposar per carta a [[Ibn Khaldun]], que era a Biskra, ser el seu camarlenc, càrrec que va refusar diplomàticament (proposant al seu lloc al seu germà Yahya ibn Khaldun). Yahya fou nomenat i per les bones relacions amb les tribus va aconseguir el suport de moltes d'elles per Abu Hammu II; Yahya fou llavors nomenat secretari reial; el 1370 finalment Ibn Khaldun fou camarlenc d'Abu Hammu II i fou encarregat de reclutar soldats a [[Biskra]] pel sobirà abdalwadita. Això fou mal acollit pels Hoseïn del [[Titeri]], que es van revoltar i van posar al seu front a Abu-Zayan, que restava encara amb els Dawuda o Daouaouïda; els rebels van estendre la seva autoritat fins a [[Médéa]] (1371).
El sultà de Fes [[Abu-Faris Abd-al-Aziz al-Mústansir]] va envair Tlemcen el 1372. Abu Hammu II li
El sultà Abu Hammu va demanar a Ahmed ibn Muzni, l'emir de [[Biskra]], i a grups de Douaoudas, de perseguir a Abu Zayyan, i va encarregar a [[Ibn Khaldun]] d'arrestar al rebel al Djebel Ghamra. Ibn Khaldoun va marxar amb Uled Yahya ibn Ali ibn Sibaa cap a les muntanyes Ghamra, però el rebel va poder fugir; els Ghamra van informar que Abu Zayyan havia tornat a Ouargla des d'on no va tardar a retornar al Maghreb central. No obstant el seu tradicional Khalid ibn Amer, va haver de fugir amb la seva família cap al desert de Tlemcen; un príncep abdalwadita, Abd-Al·lah, va fer una ràtzia al Djebel Amour va contactar amb un cap dels Beni Amer (Zorba) de nom Abu-Bakr ibn Arif, que s'havia separat de l'aliança amb Abu Zayyan, i va establir una aliança amb ell enviant una delegació a Abu-Zayyan que havia tornat amb els Daouaouïda, que li va demanar anar al lloc on estaven els dos caps per agafar la direcció dels afers (hivern del 1374). El 1374 una epidèmia de fam (causada per la mort dels ramats) va fer que en alguns casos es practiqués el canibalisme. [[Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ibrahim]] va pujar al tron de Fes el 1374 i l'agitació al país es va mantenir allunyant el perill per als abdalwadites que es van apoderar dels territoris a l'est del [[Muluya]].
|