Comanxes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Corregit: "fins el" |
||
Línia 100:
Durant el període 1790-1840 s'aliaren amb els [[kiowa]] i els [[xeiene]] i organitzaren raids per tota la zona de [[Texas]], arribant fins i tot a saquejar [[Durango]] ([[Mèxic]]). Com a resposta, els texans provocaren la matança de comanxes al riu San Saba (1839), i el març del 1840 mataren el cabdill Muguara i 65 comanxes més que havien anat a San Antonio per negociar amb el govern texà. El 1844 signarien un tractat amb [[Sam Houston]], però els texans tampoc el complirien.
El 1825 van pactar amb els [[creek]] d'Oklahoma i amb els [[Wichita (poble)|wichita]] contra [[pawnee]] i [[osage]], i el 1834 foren visitats per [[William Catlin]], qui dibuixaria el seu cabdill ''El-shah-ko-nee'' (Arc i Fletxes). El 1850 només els ''penateka'' acceptaren anar a les reserves, i el 1864 [[Kit Carson]] organitzà una expedició contra ells per obligar els comanxes del Nord a anar a les reserves. Així, el 1865 els van prometre el territori existent a l'Oest d'Oklahoma, entre Red River i el Cimarron, però no els el podien garantir. Entre 1867 i 1875 uns 2 500 individus foren traslladats a les reserves de [[Territori Indi]], on fins
Pel desembre del 1868 els exigiren rendir-se, però només ho va fer Tosawi, més conegut com a [[Silver Knife]], cap dels ''penateka''. Aquest i Parra-wa Samen, cap dels ''yamparika'', reberen [[Ulysses S. Grant]] el 27 de juny del 1872, però tot i així Ronald Mckenzie Mangoheute (Tres Dits) atacà els campaments dels ''kwahadi'' al rierol McClellan, provocant 23 morts i 120 presoners i capturant mil cavalls.
| |||