Càller: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Centre-Esquerra > Centreesquerra
m Corregit: foren apressats el > foren capturats el
Línia 148:
A la guerra de Successió Càller fou partidària de [[Felip V d'Espanya|Felip V]], però la flota anglesa la va bombardejar i va passar al bàndol austriacista. El [[1713]] l'illa fou entregada a l'Imperi Austríac pel [[tractat d'Utrecht]]. El cardenal Alberoni hi va dirigir una expedició que va assetjar i conquerir la ciutat el [[1717]], tot i l'heroica defensa del coronel català [[Jaume Carreres]]. Pel [[Tractat de Londres (1718)|Tractat de Londres]] de [[1718]] l'illa fou transferida a Savoia que va agafar el nom de Regne de Sardenya el [[1720]]. Els virreis savoians van residir a Càller.
 
Un intent de desembarcament francès dirigit per l'almirall Truguet el [[28 de febrer]] de [[1793]] (que va desembarcar a Quartu), fou rebutjat per les milícies locals dirigides pel comandant Girolamo Pitzolo, en una batalla a la plana de S. Bartolomeo. Els sards van demanar participació al govern del regne però no es va concedir i va esclatar una revolta. Els piemontesos foren apressatscapturats el [[7 de maig]] de [[1794]] i expulsats en un vaixell de l'illa. El govern de [[Torí]] va enviar un nou virrei, el marquès de Vivalda i finalment va accedir a nomenar a Girolamo Pitzolo, l'heroi de la revolta, com a governador general del rei. No li va durar la popularitat i fou mort en uns avalots populars
 
Quan el [[Piemont]] fou ocupat i el rei es va rendir el [[8 de desembre]] de [[1798]], representants de l'estament de Càller van oferir-li es trasllat de la cort savoiana a Càller que es va efectuar el [[3 de març]] de [[1799]].