Compost químic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sí es troben > sí que es troben
m Corregit: polimerització]], bé que > polimerització]], encara que
Línia 184:
Les cetones més simples, fins a uns dotze àtoms de carboni, són líquides. Les de [[massa molecular]] més baixa són solubles en [[aigua]]; totes ho són en solvents orgànics. Són destil·lables sense descomposició, i d'olor etèrica o aromàtica. Les propietats químiques de les cetones són les generals del grup carbonil exaltades o disminuïdes per les altres funcions presents en la molècula o per l'estructura d'aquesta.
 
Els oxidants forts trenquen la cadena de carbonis de les cetones per les unions immediates al grup carbonil, i donen àcids carboxílics diferents, segons si es fa la ruptura en un costat o l'altre del grup. Per hidrogenació catalítica o per reducció amb alcoholats d'alumini, les cetones passen a alcohols secundaris. Per reducció amb amalgames de [[sodi]] o [[magnesi]] donen 1,2-dialcohols, anomenats pinacones, amb condensació de dues molècules. El pas directe de cetona a hidrocarbur és aconseguit mitjançant la [[reducció de Clemmensen]] o també per la [[reducció de Wolff-Kishner]]. Les [[amina|amines]] primàries es condensen amb les cetones i donen les bases de Schiff. Comparades amb els [[aldehid]]s, les cetones reaccionen poc per [[polimerització]], encara que es condensin per elles mateixes en certes condicions.<ref name=GEC />
 
La més coneguda i utilitzada de les cetones és la [[propanona]] o [[acetona]], que és la que dóna nom al grup. Moltes cetones són emprades com a solvents i com a primeres matèries en [[perfumeria]]. Algunes cetones inferiors, en particular l'acetona, s'originen sovint en la natura com a productes metabòlics anormals. Moltes cetones superiors formen part de productes odorants naturals, per exemple, dels olis eteris i dels [[greix]]os rancis.<ref name=Klages />