Diferència entre revisions de la pàgina «Faust (Gounod)»

3 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
Corregit: cofret, consentisc a > cofret, consent a
m (Dos petits canvis en la traducció al català de l'original francés, completant-la)
m (Corregit: cofret, consentisc a > cofret, consent a)
===Acte III: El jardí de Marguerite===
[[Fitxer:Adelina Patti Marguerite.jpg|thumb|200px|left|La soprano madrilenya [[Adelina Patti]] caracteritzada de Margarida, asseguda davant de la [[filosa]].]]
El tercer acte és el punt culminant de la partitura. Una superba introducció orquestral desemboca en els cuplets de Siébel, espurnejants i lleugers com el personatge, que deixa un ram de flors per a Marguerite («''Faites-lui mes aveux''» Parleu-li per mi). Méphisto es burla d'ell i va a buscar «''un trésor plus merveilleux, plus riche encor que tous ceux qu'elle voit en rêve !''» (un tresor més meravellós, més ric encara que tots els que ella imagina) deixant sol a Faust per a cantar l'admirable i famossísima [[cavatina]] «''Salut, demeure chaste et pure''» (Salut, casal cast i pur), culminant en un temible do sobreagut, que en cap cas, de fet, està justificat en la partitura i que hi és només per a permetre lluir al tenor, almenys si és capaç d'emetre aquesta nota amb facilitat. Segueix un ràpid diàleg amb Méphisto, qui torna amb un petit cofre ple de joies i que exclama: «''Si le bouquet l'emporte sur l'écrin, je consens à perdre mon pouvoir !''» (si el ram de flors li agrada més que el cofret, consentiscconsent a perdre el meu poder). Aquesta rèplica revela la complexitat del personatge de Marguerite, dividida, com en el cas de Faust, entre la puresa i la coqueteria.
 
Apareix finalment Marguerite que, fins aleshores, no s'ha deixat veure pels espectadors més que furtivament al segon acte. S'asseu davant de la seua filosa i canta la cèlebre i bella balada «''Il était un roi de Thulé''» (hi havia un rei a Thulé) en la qual la música evoca el moviment circular de la filosa i el misteri de les llegendes nòrdiques. Llavors, Marguerite troba el ram de flors de Siébel, i després les joies. En un primer moment dubta, però després s'adorna amb elles. La cèlebre ària dita «ària de les joies» («''Ah! je ris de me voir si belle en ce miroir''» Ah! ric de veure'm tan bella en aquest mirall), popularitzada com a arquetip de la gran ària d'òpera pels còmics de [[Tintin]], és naturalment una peça d'efectes, i fins i tot de grans efectes, és a dir, de vegades efectes fàcils (el [[triangle (instrument)|triangle]] per evocar la brillantor dels diamants quan Marguerite obre el cofret...). Recarregada de refilades, no obstant expressa superbament l'exaltació creixent de l'heroïna, la qual s'encomana de coqueteria en un vertader deliri.
1.123.368

modificacions