Fauvisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Avantguardes; Afegida Categoria:Fauvisme usant HotCat |
m Corregit: el despreci de > el menyspreu de |
||
Línia 7:
Malgrat concebien l'activitat artística com a un impuls vital, el punt de partida fou la resolució de problemes purament plàstics, com l'ús del color en una funció plàstica i constructiva al mateix temps. El mestre del grup fou [[Gustave Moreau]], a l'escola del qual estudiaren Matisse i Rouault, Marquet, Manguin, Camoin i [[Jean Puy|Puy]]. Moureau no ensenyava cap doctrina, sinó que obligava els seus alumnes a pintar amb independència i amb la tècnica més adequada al seu temperament. De l'obra de Gauguin n'aprengueren la llibertat en l'ús del color, que portaren a l'extrem (els colors com cartutxos de dinamita, com ho diria Derain), així com l'alliberament del temperament i l'instint personal. També admiraren la capacitat de síntesi i el sentit decoratiu de l'obra de Gauguin. Per als fauvistes el quadre havia de ser expressió i en comptes de composició i ordre.
El [[1904]] Matisse pintà "Luxe, Calma i Voluptuositat", considerada l'obra síntesi del postimpressionisme, manipulat en un exercici personal, i virtualment un manifest del que seria el fauvisme poc després. La utilització subjectiva del color i la simplificació del dibuix sorprengueren tothom quan fou exposada al [[Saló dels Independents]] el [[1905]]. Derain se sentí immediatament influït i començà a pintar emprant només la línia i el color. El seu desinterès per l'acabat i els seus colors cridaners li van causar el
Matisse ja pintava de forma "fauve" inclús abans de 1900; les seves influències en aquesta època foren Pissarro i sobretot Cézanne; d'aquest últim aprengué que l'estructura d'un quadre venia donada per les relacions entre els colors que el componen; això no obstant, no acceptà la teoria del [[puntillisme]] perquè destruïa la integritat del color. Seguint Cézanne, volia emprar els colors en la seva plenitud i mantenint-ne la seva puresa. Per altra banda, mantenia que la pintura havia de ser expressiva i no tan sols un reflex de sensacions passatgeres com havia estat l'impressionisme.
| |||