Mulay al-Rashid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripció als enllaços
m Corregit: una i altra vegada fins > una vegada i una altra fins
Línia 5:
Davant l'increment del seu poder, el seu germà va témer un atac a Sigilmasa, i va presentar batalla a la plana d'Angad, en la que [[Mulay Muhammad II]] ibn Sharif, va morir ([[2 d'agost]] de [[1664]]) i les seves forces es van passar a Mulay al-Rashid. Poc després s'apoderava de Taza on es va proclamar sultà el [[22 d'octubre]] de [[1664]]. Va iniciar tot seguit la lluita contra els grups marabuts que dominaven la costa atlàntica sotmetent el nord del país.
 
El [[1666]] es va dirigir contra [[Fes]] on es disputaven el poder els Lamtuna manats per Ibn Seghir i els andalusins manats per Ibn Salah; a Fez la Nova el poder havia anat a mans d'un home anomenat Al-Daridi. Els habitants de Fes davant el perill es van unir i van oferir resistència, però al-Rashid va llençar la cavalleria i la infanteria una vegada i altrauna vegadaaltra fins que va entrar per la força a la ciutat vella ([[4 de juny]] de 1666) sent jurat pels habitants el mateix dia, i després va ocupar Fez la Nova on es va proclamar sultà el [[6 de juny]] de [[1666]]. A Fes va establir la seva capital fent donacions als notables i imposant la llei religiosa el que li comportar el suport de la població. Tot seguit va marxar contra la ''zawiya'' d'[[al-Dila]]; els dos exèrcits van xocar a Batn al-Rumman entre el 10 i el [[20 de juny]] de [[1668]] i la victòria fou per al-Rashid. Dila fou ocupada poc després i [[Abu Abd Allah Muhammad al-Hadjdj]] fou fet presoner i desterrat, passant els seus territoris a control d'al-Rashid.
 
[[Marraqueix]] fou ocupada el [[7 de setembre]] de [[1668]] i la tribu Shabana que hi exercia el control fou delmada; molts dels seus membres van haver de fugir a les muntanyes inaccessibles de la rodalia de Marràqueix; el caid Abu Bakr ibn Abd al-Karim i els seus cosins foren capturats i després executats. El [[1669]] va dominar el [[Sus]] i l'[[Anti Atles]], obligant a [[Abu Abd Allah Muhamamd ibn Ali]], el caid del Sus, a fugir a [[Ilegh]].