Balutxis: diferència entre les revisions

Els '''balutxis''' són un poble que viu al [[Balutxistan (regió)|Balutxistan]] (avui repartit entre [[Pakistan]] i l'[[Iran]]) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de [[Síria]] al començament de l'[[era cristiana]]. Avui dia estan dividits en dos grups: Els makrani (de la [[regió de Makran]]) i els [[brahui]] (de [[Kalat (ciutat)|Kelat]]). No tots els balutxis parlen l'idioma [[balutxi]]. N'hi ha grups que parlen [[brahui]], [[paixtu]], [[sindhi]] i [[saraiki]]. La població total de balutxis s'estima entre 6 i 9 milions de persones (1992).<ref>{{ref-citar llibre |cognom= |nom= |títol=Dissertation abstracts international: The humanities and social sciences |url=http://books.google.cat/books?id=u6pXAAAAMAAJ&q=baloch+9+million+worldwide&dq=baloch+9+million+worldwide&hl=ca&ei=bgtkTcD3Kc2p8QOJs5zxCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA |editorial=University microfilms |data=1992 |pàgines=p.4190}}</ref>

Al segle VIII vivien a l'oest dels [[kufs]] o [[qufs]] segons [[alAl-IstakhriIstakhrí]] (que diu que eren pacífics a diferència dels kufs, dedicats al bandidatge); [[alAl-MukaddasiMuqaddassí]] els considera brutals i disposats sempre a atacs; diu que eren molt nombrosos fins que foren destruïts per Adud al-Dawla. Aquest el 970/971, va avortar el intent d'un germà de l'anterior governador de Kirman, Ilyasa (no s'indica a la font quin germà però segurament fou Sulayman; el tercer germà era Ilyas), que tenia el suport [[samànida]], al qual va derrotar, i tot seguit va infligir una derrota decisiva als seus aliats els kuč-baluč el [[13 de desembre]] del [[970]] que havien estat els principals aliats de tots els governadors musulmans del Kirman. Llavors va dominar el Kirman i va estendre la seva autoritat cap al sud-est, a Tiz i el [[Regió de Makran|Makran]] poblat de tribus qufs (sud de Kirman) i balutxis (sud-est) als que va sotmetre, arribant fins a la costa del [[golf Pèrsic]] al port d'Hormuz. L'agost i setembre del 971 va haver de fer una expedició contra els balutxis que havien trencat el seu jurament de fidelitat manats per Ali ibn Muhammad al-Barizi i els va infligir una decisiva derrota el [[8 de gener]] de [[972]] al districte de Sirdjan, al Djibal Bariz, després de la qual va establir grangers a la zona i alguns balutxis també es van assentar. En general les fonts tendeixen a confondre a qufs i balutxis. Després d'aquesta derrota al cap d'uns anys tornaven al seu estil habitual i al segle XI [[alAl-IdrisiIdrissí]] els situa al nord dels qufs i afegeix que eren els unics als que aquestos tenien por. En aquest temps, amenaçats per [[MasudMassud I ibn Mahmud]] de [[Gazni]], van començar a emigrar i es van traslladar cap al Balutxistan (occidental) i s'havien establert al districte (''garmsir'') de Djiruft al [[golf d'Oman]]. Segons el historiador Muhammad ibn Ibrahim foren sotmesos per [[Kawurd ibn Čaghri Beg Dawud]] (+ [[1074]]). Al segle XII tornaven a operar al ''garmsir'' de Djiruft. En aquest temps es deixa de parlar dels qufs.<ref>es diu que els mihnis, una tribu de Djiruft i Isfandaka, serien els seus descendents; s'haurien establert a la zona al segle XVI, però segons la tradició procedents del [[Gran Khorasan]], i havien estat una federació amb autoritat sobre altres tribus; al segle XIX eren una tribu petita el cap de la qual Fath Ali Khan fou arrestat pel govern persa (1843/1844) i va confiscar les terres tribals a Djiruft i Isfandaka; la tribu comptava 11 fraccions el 1969</ref> Al segle XII van seguir avançant cap a l'est i al segle XIII estaven al [[Sind]]; només a les muntanyes de Kalat la confederació tribal dravídica dels [[brahui]], amb suport de grups dissidents balutxis i afganesos, van impedir l'establiment dels balutxis. Es van estendre per Sind i Panjab però organitzats en tribus cadascuna amb el seu cap, sense crear cap estat. Brahuis i balutxis van acabar compartint molts elements culturals.