Josep Taronjí Cortès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Aguiló als. Cetre, la > Aguiló als{{què}}. Ceptre, la
Línia 4:
Fou deixeble de [[Josep Lluís Pons i Gallarza]] a l'[[Institut Balear]] així com de [[Marià Aguiló i Fuster]].<ref>{{GEC|0065277}}</ref>El [[1865]] inicià els seus estudis eclesiàstics, els quals hagué de seguir de manera irregular, extern al [[Seminari Diocesà de Mallorca]]. Optà a una canongia a la [[Seu de Mallorca]] i no l'aconseguí. Finalment el [[1878]] obtingué una canongia al [[Sacromonte]] de [[Granada (Andalusia)|Granada]] on es traslladà a viure fins que al final de la seva vida retornà a [[Mallorca]].
 
Taronjí és conegut per la polèmica qua mantingué en relació a la qüestió [[xueta]], causada per la negativa, a finals de [[1876]], del [[rector]] de l'església de Sant Miquel a que predicàs unes quaranta hores que anualment sufragava la família, també xueta, dels Aguiló als{{què}}. CetreCeptre, la polèmica es mantingué fins a 1879 amb importants participants de les Balears i la [[península Ibèrica]] que principalment es recull als seus llibres ''Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca'' ([[1877]]) i ''Juicio de la prensa española sobre la cuestión social mallorquina y sobre el libro de polémica titulado estado religioso y social de la isla de Mallorca'' ([[1878]]), editat anònimament.
 
Fou membre de la [[Renaixença (balear)|Renaixença]], participant i obtenint dos accèssits als [[Jocs Florals de Barcelona]] de [[1871]], edità gran part de la seva poesia en català a ''El trovador mallorquin'' (1883), fou actiu defensor de la unitat de la llengua catalana i se li atribueix un inèdit ''diccionari mallorquí-castellà''.