Franz Josef Strauss: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "fins el" |
m Corregit: fins la seva > fins a la seva |
||
Línia 40:
=== Vida com a polític ===
Després de la guerra, va ser designat President del Comtat de Schongau i va entrar a l'acabada de fundar [[Unió Social Cristiana de Baviera]] (CSU). Es va convertir en un membre del primer [[Bundestag]] (Parlament Federal) el 1949, on era viceportaveu del grup [[Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya|CDU]] - CSU fins al 1953. Aquest mateix any va estar nomenat Ministre Federal per a Assumptes Especials al segon gabinet del [[Canceller d'Alemanya|canceller]] [[Konrad Adenauer]]. El 1955 se li va atorgar l'acabat de fundar Ministeri Federal d'Energia Nuclear. A l'any següent, va ser nomenat Ministre Federal de Defensa. Des de 1961 fins a la seva mort, Strauss va ser el president del seu partit, el CSU. Després d'un escàndol relacionat amb la detenció per «Alta Traïció» de diversos periodistes de la revista ''[[Der Spiegel]]'' que havien criticat la gestió del Ministeri de Defensa, el 1962, el [[Partit Democràtic Lliure]] (FDP), soci menor de la coalició de govern d'Adenauer, va forçar la dimissió de Strauss com a ministre federal, que va tornar a exercir com viceportaveu del seu grup parlamentari.
Durant la gran coalició de 1966 a 1969, ja sense el FDP al govern, Strauss va tornar a ser ministre federal, en aquest cas d'Hisenda. Malgrat les seves conteses anteriors amb el [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya|Partit Socialdemòcrata]] (SPD), va cooperar amb èxit amb el ministre d'Economia, el socialdemòcrata [[Karl Schiller]]. Després de 1969, quan el CDU-CSU va passar a l'oposició, Strauss va tornar a ser viceportaveu del seu grup. Va destacar per l'habilitat retòrica en les seves fortes crítiques al govern social-liberal, sobretot als llegendaris duels retòrics amb el portaveu del grup socialdemòcrata, [[Herbert Wehner]]. Políticament, Strauss va representar l'ala més dretana del seu grup, arribant a elogiar el govern de [[Augusto Pinochet]] a [[Xile]]. En una de les seves cites més polèmiques, Strauss va arribar a nomenar | «rates i moscardes» als periodistes d'ideologia social-liberal.
| |||