Arxiver: diferència entre les revisions

4 bytes afegits ,  fa 8 anys
m
LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
m (Correcció: fins > fins a)
m (LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals)
 
== Funcions i tasques==
Avui en dia la funció dels arxius i els arxivers és cada vegada més complexa i extensa. Però fins a la dècada dels 80 la funció arxivística es limitava als grans dipòsits d'arxius de grans administracions, l'Església i certes empreses, amb competències només sobre els documents històrics. Els arxius rebien les transferències i les seves funcions principals eren la conservació i la custòdia dels [[fons]] històrics, la seva [[Classificació arxivística|classificació]] i [[Descripció arxivística|descripció]], i l'organització dels serveis d'atenció als usuaris (sobretot historiadors). El personal que s'ocupava dels arxius provenia majoritàriament de la facultat de lletres, especialment dels estudis d'història, i els coneixements específics d'arxivística s'adquirien amb la pràctica del dia a dia en l'organització de l'arxiu.<ref name="nomdelareferencia"> MAURI, Alfred; PERPINYÀ, Remei. Estudiar archivística: dónde y por qué. (2008) p.31</ref>
 
Actualment la realitat és ben diferent. La modernització de la societat ha comportat una modernització dels arxius, que han ampliat el seu camp d'acció i han incorporat noves funcions. L'arxiver s'ocupa avui d'una gran varietat d'arxius, organitza elels documents des que es generen, s'ocupa de documents fixats en qualsevol suport i format, aplica tècniques d'avaluació per determinar la conservació o destrucció dels documents i satisfà les demandes d'una gran varietat d'usuaris.<ref name="nomdelareferencia" />
 
Segons el [[Deontologia arxivística|codi deontològic]] dels arxivers catalans: “''Els arxivers tenen com a funció social assegurar i possibilitar la utilització dels documents d'arxiu, i de la informació que contenen, amb finalitats jurídiques, administratives, informatives, culturals i científiques. D'aquesta manera, els arxivers contribueixen a millorar el funcionament de les organitzacions, a salvaguardar els drets i els deures de les persones que contenen els documents, a preservar la memòria col·lectiva i a fer possible la recerca científica i la difusió de la cultura.''”<ref>Codi deontológic dels arxivers catalans. Associació d'Arxivers de Catalunya</ref>
 
Sempre l'objectiu últim de l'arxiver ha de ser fer útils per al seu ús els documents al seua càrrec seu.<ref>CRUZ MUNDET, José Ramón. Manual de archivística. (1994) p.94</ref> El professional de l'arxiu té, a més, un compromís ètic amb la societat en la preservació dels documents i l'accés a aquests, garantint la transparència administrativa i facilitant a la societat el dret a la informació.
 
== Competències i habilitats ==
* Dret. Els coneixements de dret són necessaris per a tractar la documentació. Ha de conèixer àmpliament els fonaments del dret administratiu, civil, mercantil i patrimonial. Aíxi mateix, ha de tenir coneixements sobre la legislació i el règim jurídic dels documents i els arxius (normativa arxivística sorgida d'organismes internacionals i de la Unió Europea, la normativa estatal, autonòmica, de patrimoni cultural, i d'accès als arxius i els drets de protecció del dret a la intimitat de les persones).
* Ciències de la informació. És important el coneixement de tècniques de recuperació de la informació i dels llenguatges documentals. L'arxivística també comparteix amb les ciències de la informació les nocions de preservació, conservació i restauració de materials documentals.
* Història i ciències auxiliars de la història. La història és molt important sobretot per conèixer la història de la institució que genera l'arxiu, ja que no es pot tractar un fons sense conèixer el funcionament i la història de l'organització. També és important tenir coneixements de paleografia i diplomàtica per poder llegir i interpretar textos antics.
* Administració d'empreses. Com que actualment l'arxiver també s'ocupa de documents de gestió i d'empresa, l'arxiver ha de tenir també nocions d'administracions d'empreses.
* Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adveniment de les noves tecnologies i sobretot dels documents electrònics està fent que cada cop els arxivers necessitin un coneixement major de Tecnologies de la Informació. És important, per tant, conèixer els sistemes de recuperació de representació i recuperació de la informació, els processos de digitilització i emmagatzematge en suports electrònics.
*Gestió Cultural. L'arxiver necessita tenir certes habilitats en gestió cultural i comunicació. L'arxiu és un patrimoni que s'ha de difondre a la societat. L'arxiver ha de{{què}} amb els usuaris i orientar-los en la seva cerca.
*Coneixements bàsicbàsics de conservació. Són necessaris per ajudar a entendre la vida útil dels documents. Molts suports (com fotografies, papers àcids, vídeos i altres) es poden deteriorar si no s'emmagatzemen i es mantenen pròpiament.
===Habilitats===
* Capacitat per dissenyar, planificar i implantar sistemes de gestió documental.
* Quant a la conservació de documents: identificar necessitats i elaborar els requisits pel disseny d'instal·lacions adequades a l'arxiu, elaborar plans preventius i de seguretat.
* Capacitat per aplicar les tècniques d'organització documental: realitzar plans de selecció de documents, implementar calendaris de conservació i elaborar quadres de classificació.
* Competència ètica: Compromís amb la societat en la mesura que han de prendre consciència del valor dels documents i ser capaços de resoldre els celsdels conflictes que puguin sorgir entre el dret d'accès a la informació i el dret de protecció a la intimitat de les persones. En definitiva, els arxivers han de prendre consciència dels valors dels documents i dels arxius com a instruments imprescindibles per a la restitució dels drets humans i la reconstrucció de la pròpiamateixa història.
 
== Perfil professional ==
El perfil del professional de l'arxivística ha de ser ampli i polivalent per a respondre a una gran pluralitat d'interessos i en el context d'organitzacions de dimensions i objectius ben diferents. La major part dels arxius de Catalunya són de tipus corporatiu amb un únic arxiver al frontdavant, que fa alhora les funcions de director d'arxiu i de tècnic arxiver. No obstant això, existeixen moltes institucions d'arxiu que tracten gran quantitat de documents i per tant que requereixen de més personal.<ref>MAURI, Alfred; PERPINYÀ, Remei. Estudiar archivística: dónde y por qué. (2008) p.47</ref>
 
En aquest sentit la majoria d'autors defensen que cal superar la visió unipersonal del servei d'arxiu i avançar en la línia de diversificar el perfil professional dels arxivers segons la funció: Director, tècnics superiors arxivers, tècnics superiors especialistes, tècnics mitjans generalistes i, a un altre nivell, administratius, auxiliars i subalterns.<ref name="segona"> AlBERCH I FUGUERAS, Ramon. Els arxius, entre la memòria històrica i la societat del coneixement (2002) p.23-25</ref>
Segons José Ramón Cruz Mundet<ref>CRUZ MUNDET, José Ramón. Manual de archivística. (1994) p.45-46</ref> hi ha diversos punts a tenir en compte pel que fa al futur de l'arxiver:
 
* El camp d'actuació dels arxivers s'ha estès al món de l'administració. Passant d'una preocupació perpel allòfet històric a una concepció global al servei de l'arxiu, mitjançant el nou concepte de [[Cicle de vida dels documents d'arxiu|cicle vital dels documents]]. La [[gestió documental|gestió de documents]] administratius (''records managements'') és el gran camp a explotar per l'arxiver contemporani. Davant els problemes plantejats per l'enorme massa documental que es produeix avui dia l'arxiver ha de situar el seu camp d'acció en els documents administratius, això és, tractar els documents des de la seva creació. Establint normes, mètodes i sistemes que regeixin la vida dels documents durant la seva creació, utilització, conservació o eliminació definitiva.
* Les noves tecnologies de la informació a més de facilitar els processos han descobert camps inèdits com el de la documentació audiovisual i el tractament de documents electrònics.
* Les necessitats informatives i el dret al lliure accés han creat un nou camp del dret: el règim jurídic de la documentació. Objecte d'estudi dels arxivers.
* El procés de renovació i revalorització dels arxius ha atret a nous usuaris. Avui no només utilitzen els arxius les administracions sinó que també el públic en general. Ja sigui amb fins informatius, relacionats amb els seus propis drets, o d'investigació científica, o simplement curiosos.
* La creació d'organismes internacionals relacionats amb el món de l'arxivística i l'augment de la col·laboració entre arxivers, per resoldre problemàtiques comunes.
 
La primera formació amb un tractament arxivístic va ser a la Universitat de Magúncia (Alemanya) a finals del s.XVIII. Més endavant es varen anar creant escoles arxivístiques amb un perfil historicojurídic, com per exemple l'[[École des Chartes]] (1821) a París. Podríem parlar d'aquest període com una primera etapa que aniria desde 1821 fins a 1974 durant la qual s'esdevingué una transició d'una erudició històrica a la gestió de la formació.
 
La segona etapa s'inicia alel 1974 fins al 1989 en el moment en què es va produir el moviment per la l'harmonització de les formacions. Aquest moviment va ser impulsat per 3 associacions professionals: CIA, IFLA i FID. Tenien la voluntat de promoure un ús més racional dels recursos humans i econòmics en la formació en biblioteconomia, arxivística i ciències de la informació.
 
Cap als anys 1990 té lloc una veritable transformació: afirmació doctrinal de la professió, es reconeix com a ciència i s'insereix en la universitat. El nombre d'universitats i institucions educatives que es dediquen a la formació arxivística ha anat creixent en els últims anys i anat passant d'ésser un fenomen europeu i d'Amèrica del Nord ha de ser de Xina, Nova Zelanda i sobretot Amèrica Llatina (al Brasil per exemple hi ha 7 universitats que formen en arxius). En aquest sentit també és important destacar la “Red Iberoamericana de Enseñanza Archivística Universitaria “ (RIBEAU).
 
===A Espanya===
L'any 1856 es crea la “Escola Superior de Diplomàtica” amb l'objectiu de formar personal expert per a l'objectiu de formar personal expert per al tractament de documents de la desamortització. Paral·lelament alel 1858 es crea el "Cos Facultatiu d'Arxivers i Bibliotecaris" amb l'objectiu de proveir professionals als arxius i biblioteques de l'estat i donar suport a la Real Academia de la Historia.
 
Al s. XX es produeixen intents per introduir l'ensenyament de l'arxivística a la universitat i a l'administració pública. L'any 1952 la Direcció General d'Arxius i Biblioteques va crear els cursos de formació tècnica d'arxivers i bibliotecaris amb la finalitat de preparapreparar aspirants a les oposicions del cos d'arxivers de l'Estat. Al llarg dels anys vuitanta del s.XX, la biblioteconomia i la documentació i, alhora, l'arxivística queda diluïda en unes poques assignatures vinculades a la història i les ciències afins.
 
El perfil actual del professional del sector es vincula a una titulació superior universitària —en general, història, pel perfil demanat als arxius històrics— i a una especialització adquirida en cursos de postgrau organitzats per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat Internacional d'Andalusia, i la Universitat de Sevilla.
A Catalunya l'any 1987, l'[[Associació d'Arxivers de Catalunya]] va elaborar un manifest que encapçalava un moviment de defensa d'una llicenciatura arxivística amb el lema “Per uns estudis universitaris d'arxivística a l'Estat Espanyol” (1991). Aquest moviment va generar tota una sèrie de jornades, debats i estudis .
 
A finals dels anys 1980-1990 varen aparèixer els primers mestratges en arxivística: a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (1989), en la Universitat de Sevilla (1995) i a la Universitat Carlos III de Madrid (2000). Aquesta formació anava encaminada a omplir la l'absència d'una titulació específica. Cal destacar que la Universitat Autònoma de Barcelona (amb l'impuls de l'Associació d'Arxivers de Catalunya) va ser la primera universitat de l'estat en crear la seqüència formativa en arxivística més àmplia i complex. La Universitat Autònoma l'any 2001 va aprovar la proposta de crear l'"[[Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents]]” i a la vegada implantar un "Màster d'Arxivística i Gestió de Documents". També es realitzen cursos de formació continuada a més de fer un servei de consultoria i recerca en l'àmbit arxivístic.
 
==Organismes Internacionals i espanyols==
1.165.781

modificacions