Josep Maria Recasens i Comes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Dades d'alcalde |
||
Línia 33:
=== Política ===
Militant del PSC des de 1978, el 3 d’abril de 1979 surt escollit [[alcalde de Tarragona]] en les que foren les primeres eleccions democràtiques després de la Dictadura. Va ser, doncs, el primer alcalde de l'era democràtica. Repeteix triomf a les eleccions de 1983 i 1987. El [[1989]], fou succeït per [[Joan Miquel Nadal i Malé]], de [[Convergència i Unió|CiU]] després d'una moció de censura que li presentaren CiU, CDS i el PP<ref name="mort" /> .
La
necessitat de fer una ciutat més habitable va portar a la redacció del Pla
General d’Ordenació Urbana amb la finalitat de vertebrar la ciutat i trobar
solucions urbanístiques racionals. Calia actuar en molts punts per reordenar i
refer la ciutat. S’inicià la remodelació i peatonalització de diversos carrers
i la construcció de pàrquings subterranis.
Els
barris perifèrics havien crescut d’una manera desordenada i abusiva, sense
planificació ni previsió i, per tant, sense serveis ni equipaments bàsics. En
l’àmbit social es van pal·liar mancances en serveis socials, culturals,
esportius, d’ensenyament i joventut. Els esforços van anar dirigits
especialment a gent gran, dones i nens.
La
sobreexplotació dels aqüífers de la ciutat n’havia provocat la salinització, i
els ciutadans havien de recórrer a fonts i pous d’altres localitats per
abastir-se d’aigua potable. Després d’un llarg període de negociacions es va
resoldre amb l’arribada de l’aigua de l’Ebre el 1989, amb la qual cosa es
posava fi a un dels problemes endèmics de la ciutat.
La
sensibilitat i respecte pel patrimoni històric i arqueològic va portar a la
recuperació de la Part Alta i del seus monuments. La creació del [[Taller Escolad’Arqueologia|Taller Escola d’Arqueologia]] (TEd’A), la promoció de publicacions i la recerca i la
recuperació de les festes i tradicions locals van suposar l’inici d’una nova
etapa en la història de la ciutat. Recasens va promoure la celebració del [[XIV Congrés d’Arqueologia Clàssica]] que tingué lloc el 1993.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Piqué Padró, Jordi; Virgili Bertran, M.Elena|nom = |títol = Tarragona 1950-2000|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = Cossetània i Ajuntament de Tarragona|lloc = Tarragona|pàgines = |isbn = 84-96035-35-2}}</ref>
=== Llegat ===
Linha 53 ⟶ 80:
== Bibliografia ==
* ''El
* ''El Club Gimnástico de Tarragona (1886-1961). Tarragona: Suc. de Torres y Virgili, 1961.''
* ''El Corregimiento de Tarragona en el último cuarto del siglo XVIII. Aspectos económico y político-social. Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 1963. (VI Premi "Cronista Josep Maria Pujol").''
Linha 65 ⟶ 92:
* ''El senyoriu del Morell, 1173-1835. Assaig sobre diversos aspectes del seu procés històric. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1985. (Premi VIII Medalla "Antoni Agustí").''
*''El municipi i el Govern municipal de Tarragona. Segles XVI i XVI. Tarragona: Arola Editors i Consell Comarcal del Tarragonès, 1998. (I Premi d'Investigació Tarragonès).''
* ''La taula de canvi i de dipòsits de Tarragona i la ciutat del seu temps (1584-1749). Tarragona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver” del Camp de Tarragona, 2001.''
*''La fundació de Tarragona a la historiografia. Tarragona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver” del Camp de Tarragona, 2007.''
* ''L’aigua a Tarragona. De la romanització a la industrialització. Tarragona: Arola Editors i Ajuntament de Tarragona, 2011.''
* ''Dades biogràfiques i bibliografia. Tarragona: 2012.''
* ''Notícies sobre la ciutat de Tarragona a la segona meitat del segle XIX
| |||