Guerres arabo-romanes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Corregit: d'estira i arronsa constant > d'estira-i-arronsa constant |
||
Línia 24:
{{ORDENA:Guerres Arabo-Bizantines}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{Guerres arabobizantines}}
Les '''Guerres arabobizantines''' van ser una sèrie de guerres entre l'[[Imperi islàmic]] i l'[[Imperi Bizantí]] entre els segles VII i XII. Aquestes van començar durant l'expansió musulmana inicial sota els califes i el Califat Omeia, i van continuar en forma d'estira
L'ocupació musulmana dels territoris italians del sud per les forces del Califat abbàssida en els segles IX i X no va ser tan reeixida com a l'[[Emirat de Sicília]]. No obstant això, sota la dinastia macedònica, els bizantins van recuperar el territori del [[Xam|llevant mediterrani]] amb l'avanç dels exèrcits bizantins que van arribar a amenaçar fins i tot [[Jerusalem]] pel sud. Per l'est, l'emirat d'[[Alep]] i els seus veïns es van convertir en vassalls dels bizantins, on la major amenaça va ser el [[Califat fatimita|califat fatimita egipci]] fins que l'ascens de l'[[Imperi Seljúcida]] va revertir tots els avenços i va empènyer els guanys territorials del [[Califat abbàssida]] cap a l'interior d'[[Anatòlia]]. En conseqüència, l'emperador bizantí [[Aleix I Comnè]] va demanar ajuda militar del [[Papa]] [[Urbà II]] al Concili de Plasència; un dels esdeveniments sovint atribuïts com a precursors de la [[Primera Croada]].
|