Joan de Brienne: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: imperial ve anar > imperial va anar |
m Corregit: Brienne ve retre > Brienne va retre |
||
Línia 22:
El 29 d'agost de [[1218]], al-Mu'azzam va intentar fer diversió prenent i destruint [[Cesarea de Palestina|Cesarea]], però sense èxit. Al final del mes de setembre, el llegat Pelagi Galvani va arribar a [[Damieta]] i va demanar la direcció de la croada. El 9 d'octubre, al-Kamil va intentar un atac al camp dels croats però fou rebutjat. De resultes d'un complot, va abandonar el seu camp el 4 de febrer de [[1219]], i el seu exèrcit es va dispersar. Preveient la cessió de [[Jerusalem]] als croats, al-Mu'azzam va emprendre el març de [[1219]] el desmantellament de les fortificacions de la ciutat. Per dues vegades, el maig i el setembre, al-Kamil va proposar als croats la ciutat de Jerusalem contra l'aixecament del setge de [[Damieta]], però Pelagi va rebutjar cada vegada l'oferta per fanatisme. Damieta fou presa pels croats el [[5 de novembre]] de [[1219]]. Joan de Brienne es va negar a continuar la croada i amb el seu exèrcit va abandonar [[Damieta]] el març de [[1220]]. El juliol de [[1221]] l'exèrcit croat restant va decidir de marxar sobre [[el Caire]]; però fou bloquejat per la crescuda del [[Nil]], i va haver de lliurar [[Damieta]] a canvi de la seva llibertat.<ref name="René02">René Grousset, ''Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem'' - III. 1188-1291 ''L'anarchie franque'', Paris, Perrin, 1936 (reimpr. 2006)</ref>
Després del fracàs d'aquesta cinquena croada, Joan de Brienne va concloure amb al-Kamil una treva de set anys. Va decidir anar a Itàlia per tal de discutir amb els principals sobirans la sort dels [[estats croats|estats llatins d'Orient]]. Desembarcat a [[Bríndisi]] l'octubre de 1222, va trobar al papa [[Innocenci III]], al qual es va queixar del comportament del llegat Pelagi que havia fet encallar la croada per la seva intransigència. El papa li va donar la raó, i després li va proposar el matrimoni de la princesa hereva Isabel amb l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]]. Aquest últim estava interessat pel projecte, que li permetia esbossar un imperi mediterrani, mentre que Joan de Brienne va apreciar la possibilitat de beneficiar-se de les tropes germàniques. [[Felip II de França|Felip August]], a qui llavors Joan de Brienne
Sostingut pel papa [[Gregori IX]], va intentar envair el regne de Sicília, però fou vençut pel seu gendre i va haver d'acceptar la pau l'agost de 1230.<ref> M. Prévost, « Brienne (Maison de) » i « Brienne (Jean de) » al ''Dictionnaire de Biographie Française'' </ref>
| |||