Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: Rica]]. De la > Rica]]. Per la
Després de 17 intents de separació i 4 separacions declarades amb un posterior reintegrament de la unió amb Colòmbia, el fracàs de la construcció del canal per part dels francesos, la [[Guerra dels Mil Dies]] traslladada a territori panameny, l'afusellament del cabdill liberal [[Victoriano Lorenzo]], el rebuig del senat colombià al [[tractat Herrán-Hi]] per a la construcció del canal interoceànic per part dels [[Estats Units]] serveixen de detonant per a un nou moviment separatista liderat pels pròcers com [[José Agustín Arango]], [[Manuel Amador Guerrero]], [[Carlos Constantino Arosemena]], [[Nicanor de Obarrio]], [[Ricardo Arias (Panamà)|Ricardo Arias]], [[Federico Boyd]], [[Tomás Arias]] i [[Manuel Espinosa Batista]].
 
José Agustín Arango, prominent ciutadà i polític de l'istme, va treballar en secret la preparació del moviment separatista i formà una junta revolucionària clandestina destinada a separar l'Istme de la sobirania colombiana, i així poder negociar directament amb els Estats Units la construcció del canal interoceànic per Panamà, ja que aquests exploraven la possibilitat de la construcció de la via entre [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. DePer la seva banda, el Dr Manuel Amador Guerrero va viatjar en secret als Estats Units a la recerca de suport per al pla. De la mateix manera, el moviment va obtenir a Panamà el suport d'importants caps liberals i el suport del comandant militar Esteban Huertas, i s'acordà la posada en marxa del pla separatista per un dia no definit del mes de novembre de [[1903]].
 
Els insistents rumors sobre un moviment a ciutat de Panamà, van fer que Colòmbia mobilitzés al Batalló Tiradors des [[Barranquilla]], amb instruccions per reemplaçar al Governador [[José Domingo de Obaldía]] i al General [[Esteban Huertas]], qui ja no gaudien de confiança per part del govern de [[Bogotà]].
1.113.725

modificacions