Lliure comerç: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
fusionat amb Lliure canvi
Línia 1:
{{fusió des de|Lliure canvi|data=febrer de 2014}}
{{Escola d'Economia de Chicago}}
El '''lliure comerç''', '''comerç lliure''' o '''llibertat de comerç''', en la teoria [[economia|econòmica]] és un model de [[mercat]] ideal en què el [[comerç]] de [[béns]] i [[servei]]s entre els països flueix de manera ininterrompuda sense barreres tarifàries ([[impost]]s especials, drets [[aranzel]]aris…) o no tarifàries (normes, controls sanitaris, procediments de reconeixement tècnic…) imposades pel govern. Es parla aleshores d'una '''economia oberta.''' Es troba a l'altre extrem de l'[[autarquia]] i del [[proteccionisme]].<ref name="Sapiens122espoli">{{Citar publicació | cognom= Mata | nom =Jordi et al. | article =300 anys d'espoli | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 122 |data = novembre 2012 | pàgines = p.26-37 |issn = 1695-2014}}</ref> El grau d'obertura o de llibertat de mercat varia d'una època a l'altre.
 
El model de lliure comerç s'arrela en la doctrina econòmica del '''lliurecanvisme''' éso ladel doctrina'''lliure econòmicacanvi''', que propugna la no intervenció estatal en el [[comerç internacional]], permetent que els fluxos de mercaderies es governin pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses, suposant que amb això es produirà una adequada distribució dels béns i serveis i una assignació òptima dels recursos econòmics a escala planetària. El lliurecanvisme és considerat com el primer [[capitalisme]] i planteja la llibertat absoluta de negoci i comerç, és a dir, el [[mercat lliure]], enfront de les rigideses de l'economia de l'Antic règim.
A la [[Unió Europea]] s'aplica el principi de les [[Quatre llibertats (Unió Europea)|quatre llibertats]]: llibre circulació de béns, serveis capitals i persones. Així tot producte que pot ser venut legalment a un país pot vendre's lliurement en tota la Unió, sense procediments de certificació suplementaris o drets d'entrada. Hi ha unes excepcions, entre altres pels medicaments reemborsats pel sistema nacional de [[seguretat social]]. També les regles del tractament dels embalatges o l'impacte mediambiental encara poden crear obstacles.<ref>[http://europa.eu/legislation_summaries/internal_market/single_market_for_goods/free_movement_goods_general_framework/index_es.htm ''Libre circulación de mercancías: marco general''] Síntesi de la legislació de la UE</ref> Regles semblants
 
El '''lliurecanvisme''' és la doctrina econòmica que propugna la no intervenció estatal en el [[comerç internacional]], permetent que els fluxos de mercaderies es governin pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses, suposant que amb això es produirà una adequada distribució dels béns i serveis i una assignació òptima dels recursos econòmics a escala planetària. El lliurecanvisme és considerat com el primer [[capitalisme]] i planteja la llibertat absoluta de negoci i comerç enfront de les rigideses de l'economia de l'Antic règim.
 
==Característiques==
El comerç lliure és un concepte que inclou:
* el [[comerç internacional]] dels béns sense tarifes (impostos sobre les importacions) i sense cap altra barrera comercial (p.ex.com les quotes d'importació);
* el [[comerç internacional]] dels serveis sense tarifes i sense cap altra barrera comercial;
* el moviment lliure de la mà d'obra[[treballador]]s entre països;
* el moviment lliure de capital entre països;
* l'absència de les polítiques de distorsió (regulació, subsidisespecialment oal lleis)sector queagrícola doneni unaals sectors estratègics i essencials, que donin avantatge a les companyies nacionals sobre les companyies internacionals. Per exemple, concessió d'ajudes o subvencions directes o indirectes, fixació de preus, regulació del mercat laboral o preferència en l'adquisició per part de l'Estat dels productes locals.
 
En la pràctica, la majoria dels acords de lliure comerç no inclouen el moviment lliure de mà d'obratreballadors, i generalment posen restriccions al comerç d'alguns productes que el govern considera crítics. Per això, llevat del comerç entre els estats membres de lacap [[Unióbloc Europeacomercial]] del món, capincloses altrales [[àrea de lliure comerç]]|àrees delde mónlliure comerç]], permet els cinc punts anteriors., llevat a la [[Unió Europea]] entre els seus estats membres.
 
A la [[Unió Europea]] s'aplica el principi de les [[Quatre llibertats (Unió Europea)|quatre llibertats]]: llibrelliure circulació de béns, serveis, capitals i persones. Així tot producte que pot ser venut legalment a un país pot vendre's lliurement en tota la Unió, sense procediments de certificació suplementaris o drets d'entrada. Hi ha unes excepcions, entre altres pels medicaments reemborsats pel sistema nacional de [[seguretat social]]. També les regles del tractament dels embalatges o l'impacte mediambiental encara poden crear obstacles.<ref>[http://europa.eu/legislation_summaries/internal_market/single_market_for_goods/free_movement_goods_general_framework/index_es.htm ''Libre circulación de mercancías: marco general''] Síntesi de la legislació de la UE</ref> Regles semblants
En la pràctica, la majoria dels acords de lliure comerç no inclouen el moviment lliure de mà d'obra, i generalment posen restriccions al comerç d'alguns productes que el govern considera crítics. Per això, llevat del comerç entre els estats membres de la [[Unió Europea]], cap altra [[àrea de lliure comerç]] del món permet els cinc punts anteriors.
 
==Història==
Des de l'[[edat antiga]], diverses civilitzacions pròsperes han promogut el [[comerç]], sovint per força amb la creació de vasts imperis. L'estudiEls estudis dels beneficis del comerç es van desenvolupar a [[Europa]] els últims cinc segles, principalment de la cultura de comerç d'[[Anglaterra]]. En oposició al lliure comerç va sorgir la política del [[mercantilisme]] durant el [[segle XVI]] a Europa, i ha sobreviscut amb diverses facetes fins a l'actualitat. Els primers politòlegs i economistes aque van oposar-se al mercantilisme i aque van promoure el lliure comerç van ser [[David Ricardo]] i [[Adam Smith]], i van donar explicacions matemàtiques i històriques sobre els beneficis que el comerç va donar a les civilitzacions antigues.
 
Al [[segle XX]] hi va hi haver uns intents de crear economies tancades, com durant la primera dècada de la [[dictadura franquista]], sota la direcció de l'[[Instituto Nacional de Autarquía]] (1941-1963)<ref>Antonio Gómez Mendoza (red.), ''De mitos y milagros. El Instituto Nacional de Autarquía (1941-1963), {{es}}'' Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000, 213 pàgines, ISBN 978-84-8338-225-7</ref>, la [[Xina]] maoista o a [[Albània]], però el resultat sempre va ser desastrós. Sobretot en temps de crisis, els crits per mesures proteccionistes esdevenen més forts.
 
== Referències ==
Linha 32 ⟶ 31:
{{ORDENA:Lliure Comerc}}
[[Categoria:Comerç internacional]]
[[Categoria:Macroeconomia]]