Orde Gilbertí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot indexant l'article a la Categoria:Ordes de canonges regulars amb l'índex 'Gilbertí'
m Corregit: del Císter]]. Aquest > del Cister]]. Aquest
Línia 40:
 
==Desenvolupament==
El [[1147]] anà a l'abadia de [[Citeaux]] per demanar a Bernat de Claravall i al capítol general de l'orde que admetessin els seus monestirs a l'[[Orde del CísterCister]]. Aquest orde, però, encara no tenia intencions de crear-ne una branca femenina i van rebutjar la proposta. [[Eugeni III]], que havia estat monjo cistercenc, va concedir a Gilbert una gran autonomia perquè reorganitzés els seus monestirs com millor pogués resultar.
 
En tornar a Sempringham, i possiblement influït pel coneixement que havia tingut de l'[[orde de Fontevraud]], orde doble amb homes i dones, que [[Robert d'Arbrissel]] havia fundat a l'[[Abadia de Fontevrault]], Gilbert decidí de fundar, per complementar les comunitats femenines, un [[orde de canonges regulars]] que proveiria els priors, capellans i directors espirituals a les monges. Els canonges serien set per a cada casa i seguirien la ''[[Regla de Sant Agustí]]''. Així, cada comunitat comptava amb quatre tipus de religiosos: monges, germanes llegues, canonges regulars i germans llecs.<ref>El gilbertí fou un dels pocs ordes que van adoptar comunitats dobles; les altres van ésser l'[[Orde de Fontevrault]] (1100), [[Orde de Sant Sulpici]] (1112) i l'[[Orde de Santa Brígida]], fundat el 1344. Els monestirs [[premonstratencs]], només entre 1120 i 1140, també tingueren comunitats dobles, i l'[[Orde de Montevergine]] comptà només amb un monestir doble.</ref>