Pla d'immanència: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 1:
El '''pla d'immanència''' és un concepte important en la [[filosofia]] de [[Gilles Deleuze]]. En termes generals, la noció d'[[immanència]] (o residència dins del subjecte agent) és contrària a la de [[trascendència]]. Deleuze desenvolupa la idea que la totalitat d'allò que existeix es troba a un mateix nivell d'igualtat [[ontologia|ontològica]]. Contra els pressupòsits de la trascendència, és a dir, que hi ha objectes, éssers o substàncies superiors o més enllà a l'existència terrenal o al nostre coneixement, Deleuze desenvolupa la idea d'un espai únic d'immanència compartida. En tant que [[subjecte]]s, no ens trobem entre dos plans com en el [[dualisme]] de [[Plató]] o el [[Descartes|dualisme cartesià]] sinó que som part del món. No existiria cap tipus de diferència [[metafísica]] entre la nostra ment (''res cogitans'') i el món (''res extensa'').<ref>Paddy McQueen, Hilary McQueen. ''Key Concepts in Philosophy'', Palgrave, Nova York, 2010; p.47-48 (article sobre Gilles Deleuze)</ref>
 
La inspiració principal per aquesta idea prové de l'estudi que Deleuze realitzà sobre [[Spinoza]], que proposava un tipus de [[monisme]] segons el qual el món és una única [[substància]]. L'altra gran influència per a la filosofia [[vitalisme|vitalista]] de Deleuze és [[Henri Bergson]], si bé adaptada a un [[materialisme]] d'esquerres. <ref>''Ibidem''</ref> En el seu darrer assaig, titulat ''Immanència'', Deleuze escriu “Només quan la immanència no és més immanència per a res que no sigui si mateixa podem parlar d'un pla d'immanència.”<ref name="Deleuze, Pure Immanence, p.27">Deleuze, ''Pure Immanence'', p.27</ref> A ''Què és la Filosofia?'' (1991) Deleuze i [[Félix Guattari]] desenvolupen els fonaments que constitueixen la filosofia a partir d'aquest concepte. En paraules de Bruno Cicero Poo, resumint l'esquema conceptual, "la filosofia s'oposa al caos creant conceptes, mitjançant personatges conceptuals sobre un plànol d'immanència."<ref>http://nodulo.org/ec/2005/n042p14.htm</ref>
 
== Vegeu també ==