Revisió del 10:51, 5 juny 2014 modifica Medograd (discussió \| contribucions) 9.095 edits →‎Consonants Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 11:06, 6 juny 2014 modifica desfés ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors Edició següent →
Línia 186: No obstant això, mentre es desenvolupava el siríac clàssic, l'estat emfàtic es va anar imposant amb rapidesa com la forma ordinària del substantiu. Els altres dos estats, l'absolut i el construït, van ser relegats a certes expressions simples, com ara: ܒܪ ܐܢܫܐ / ܒܪܢܫܐ, ''bar nāšâ'', "home", literalment "fill de l'home". Al siríac antic i siríac clàssic primerenc, el [[Cas genitiu\|genitiu]] es construïa gairebé sempre utilitzant l'estat construït. Per exemple, ܫܩܠܝ̈ ܡܠܟܘܬܐ, ''šeqlay malkûṯâ'' expressava la idea de "els impostos del regne" . Però la relació construïda no va trigar molt a ser abandonada per l'ús de la partícula relativa ܕ, d-. De manera que la mateixa frase nominal ara queda: ܫܩ̈ܠܐ ܕܡܠܟܘܬܐ, ''šeqlē d-malkûṯâ'', on tots dos substantius estan en estat emfàtic. Tanmateix, en siríac hi ha la possibilitat de reforçar encara més la relació gramatical entre tots dos substantius mitjançant l'addició d'un sufix pronominal. Per tant, la mateixa frase també es pot escriure així: ܫܩܠܝ̈ܗ ܕܡܠܟܘܬܐ, ''šeqlêh d-malkûṯâ''. En aquest cas, els dos substantius continuen estant en estat emfàtic, però el primer porta el sufix que fa referència a l'altre, el seu complement; és a dir que el modifica de manera que s'entengui com "els seus impostos" en al·lusió a "regne", donant a la frase el sentit literal de "''els seus'' impostos ''del'' regne". Els [[adjectiu]]s sempre concorden en gènere i nombre amb els substantius que modifiquen. Van en estat absolut si són predicatius; però, si són atributius, concorden amb l'estat del seu [[substantiu]]. Així, ܒܝܫܝ̈ܢ ܫܩ̈ܠܐ, ''bîšîn šeqlē'', significa "els impostos són dolents", mentre que ܫܩ̈ܠܐ ܒܝ̈ܫܐ, ''šeqlē ḇîšē'', significa "els dolents impostos". Línia 403: * [[Vocal semitancada posterior arrodonida]] — /o/ * [[Vocal tancada posterior arrodonida]] — /u/ Al dialecte occidental, la /ɑ/ s'ha convertit en /o/ , i l'original /o/ s'ha convertit en /u/. Al seu torn, en els dialectes orientals hi ha una major versatilitat en la pronunciació de les vocals anteriors, ja que alguns parlants distingeixen cinc qualitats d'aquestes vocals, i els altres només distingeixen tres. En siríac, la longitud de les vocals generalment no importa. Les vocals tancades tendeixen a ser més llargues que les vocals obertes. Les vocals obertes formen diftongs amb els /j/ i /w/.

Siríac: diferència entre les revisions