Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: a l'ensems > ensems
L'adveniment de la casa comtal de Barcelona a la casa reial d'Aragó suposà que els comtes de Barcelona adoptaren el cognom Aragó com a propi, de manera que la Casa reial també esdevingué el Casal d'Aragó: títol i cognom eren el mateix, tal com afirmà el rei en [[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós (''que signava Pere terç'') en les [[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]: «'''regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal'''».<ref>'''[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago|Ordinatio feta per lo molt alt e molt excelent princep e senyor lo senyor en Pere terç rey d'Aragó de la manera con los reys d'Arago se faran consegrar e ells mateys se coronaran]]:'''{{Citació2|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> L'adopció del títol del regne principal com a cognom del Casal no obstà però per a què el culte al llinatge, a la sang dels comtes de Barcelona<ref name="LANI">[[Stefano Maria Cingolani|Cingolani, Stefano Maria]]: [http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewFile/4/4 «Seguir les vestígies dels antecessors»]</ref> es mantingués tal com precisament el mateix rei en Pere IV d'Aragó recordà quan ordenà el trasllat sepulcral de les restes de: «'''l'excel·lentíssim i virtuosíssim princep i senyor Ramon Berenguer vulgarment anomenat Cap d'Estopa, antiquíssim comte de Barcelona de l'estirp de la qual Nós per la Gràcia de Déu som descendent per ordre directe'''».<ref>Sureda Jubany, Marc: [http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-1201108-122609//Tmsj01de16.pdf Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona], pàg.214. {{citació2|La notícia definitiva sobre l'emplaçament del comtes a la Galilea procedeix d'unes disposicions reials de 1385: Pere III el Cerimoniós ordenava el trasllat de les restes comtals de la Galilea al temple gòtic novament enllestit atès que estava previst enderrocar el porxo (una previsió que no es va executar fins al segle XVIII) o, si més no, ateses segurament les brutes i polsoses obres que havien tingut lloc damunt mateix, al Sepulcre, entre 1379 i 1381:}} {{Citació2|excellentissimi et virtuosissimi principis et domini [[Ramon Berenguer II de Barcelona|Raymundi Berengarii vulgariter nuncupati Cap.de.stopa]], antiquissimi comitis Barchinone ex cuius estirpe nos per Dei graciam sumus recto ordine descendentes|[[Arxiu de la Corona d'Aragó]], Cancelleria, r. 988, f. 165. }}</ref>
 
No és estrany doncs, que les gestes del '''Casal d'Aragó''' i dels reis d'Aragó de '''''l'alt linyatge''''' dels comtes de Barcelona fossin glorificades pels cronistes i militars catalans, i que a l'ensems els testimonis directes sobre la denominació Casal d'Aragó siguin, justament, en [[català|llengua catalana]]. Així [[Bernat Desclot]] començà la seva crònica dient: «Assí comensa lo libre qu·En Bernat Desclot dictà e escriví dels grans feyts e de les conquestes que feeren sobre saraÿns e sobre altres gens '''los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona'''»;<ref>[[Crònica de Bernat Desclot]], Pròleg</ref> o el mateix [[Ramon Muntaner (cronista)|Ramon Muntaner]], que al pròleg de la seva crònica assenyala que: «'''aquest libre senyelladament se fa a honor de Déu e dela sua beneyta Mare e del Casal d'Arago'''».<ref>[[Crònica de Ramon Muntaner]], cap. I.</ref>
 
Però si el llinatge dels comtes de Barcelona adoptà el nom de Casal de d'Aragó, és precisament pel fet d'empeltar-se amb els reis aragonesos de la [[Dinastia Ximena]], raó per la qual tant en les cròniques com en les genealogies fetes pels reis del Casal d'Aragó, aquests mai no s'estaran de reivindicar la seva '''doble ascendència''': [[Aragonesos|aragonesa]] d'una banda, i [[Catalans|catalana]] de l'altre. D'aquesta manera en les constitucions i confirmacions de privilegis de les [[Llista de Corts Generals Catalanes|Corts de Tortosa de 1225]], el rei en [[Jaume I d'Aragó]] es referí als comtes catalans com a ''parentum nostrorum sequentes vestigia'', i el mateix rei en Jaume I en confirmació dels furs i privilegis de Saragossa del [[1233]] es referí als reis aragonesos com ''antecessorum nostrorum sequentes vestigia''<ref name="LANI"/> I aquesta reivindicació de la seva doble ascendència es perllongà fins al temps del rei en [[Martí I d'Aragó]], qui encarregà la confecció de la [[Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400)]] com a regal pel seu fill l'infant [[Martí d'Aragó]], i on es recopilen les efígies detallades de la seva doble ascendència: la dels reis [[aragonesos]] i la dels comtes [[catalans]].
1.109.849

modificacions